Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dilluns, 31 de desembre de 2012

Hem de parlar!


—Ernest!
—Sí, carinyo?
—Hem de parlar!
—...
—Ernest?
—...
—Erneeeeest!....Ui!!! Ara me n’adono que he utilitzat les tres paraules clau que activen l’anella que provoca l’explosió de canvis. Catxis... tan sols volia parlar-li de que ell era el millor que m’havia passat en anys..En fi, ja tornarà...o no?

dissabte, 29 de desembre de 2012

El pilot que presència els actes

Francine Van Hove


Que factible i fàcil és tot 
quan et domina la consciència
mentre la ment queda en segon terme.
N’és la vida el noble pilot,
essent-ne el cos la vil presència 
i el cervell el cacic dels actes.
El pilot té el comandament,
la presència ens identifica 
i amb els actes ens despleguem.

divendres, 28 de desembre de 2012

Visc de viure la vida


Visc per aprendre,
o potser el que faig
és aprendre a viure.
Em sento que visc,
però ignoro el perquè.
Què pots dir-m’ho tu?
Tal vegada un mot,
un salt en el temps,
una raó de vida.

dijous, 27 de desembre de 2012

Pedres de Girona


Sí em poguéssiu parlar!
Sí us pogués escoltar!
Quants conceptes sabria
i canviarien en mi.
Quanta història d’aquí
comprendria, entendria.
Flaquejo quan us palpo
morint perquè no us sento.

dilluns, 24 de desembre de 2012

Gall VIU

Ha arribat Nadal,
no hem matat el gall,
però per Sant Esteve
molt hem preparat
l’olla d’escudella.
Tot el que podrem
per Cap d’Any farem,
i amb els tres d’orient
força hi creurem.

divendres, 21 de desembre de 2012

Déu un en crec!



Crec en un gran Do
força poderosa
creadora d’idees i pensaments.
I en la capacitat de cadascú, de mi
que vaig ser concebuda
per obra d’un polvo;
nasqué, però de cap verge;
pateixo sota el poder de la vida,
patiment, mort i enterrament;
davallo als inferns,
ressuscito d’entre els dimonis
i camino de nou per la terra.
M’atura la vida, tota poderosa;
I ella adjudica
si vius o et morts.
Crec en uns poders;
la mare biològica;
la comunió dels cossos;
la remissió de les pors;
la resurrecció de les estacions;
la vida viscuda. Amen.


Pintura de: Toni Conejo Vila

dijous, 20 de desembre de 2012

8-ELS MONÒLEGS INTERNS DE LA CLOTI


Ai, MESTRE, alguna cosa no funciona! I nosaltres, els simples mortals no ho sabem veure, o bé no ho volem veure. — Ha vist que fan amb els animals?...Ep! Nosaltres els animals “racionals”(aquest concepte encara no l’entenc gaire bé...) no, eh! Vull dir amb els animals “irracionals”( i aquest encara menys). Que no són producte seu? Que no van ser creats com nosaltres?...No entenc res!!! MESTRE com ha pogut crear ments tan aberrants i bèsties que no entenen que els animals són igual que nosaltres però amb diferent vocabulari. Pateixen, MESTRE, els hi fan coses que no es vulgui imaginar. Els hi posen foc a les banyes, els punxen al llom i els hi claven “espases” perquè quatre humans passin una estona divertida...bé, ara recordo que en època de “bestialitats” també jugaven amb humans dins un cercle amb animals afamats perquè se’ls mengessin mentre la resta d’humans ho gaudien des de les grades. Ai MESTRE! Perquè m’ha fet venir a aquest món tan rústic i catet. No entenc res MESTRE! 

dimarts, 18 de desembre de 2012

Lletres a ritme de TANGO!


No em neguis l’evident!
Tu saps que jo conec
el gest traïdor del teu encant.
Em retens  amb paraules i fets!
I amb dolça veu m’ofegues
d’il·lusions i mons sorprenents,
que no són més que restes
contistes del teu gran imperi
freturós, trampós i bergant.

dilluns, 17 de desembre de 2012

Haikus...Teixits!


Cotó, seda i ras.
Exquisidesa a les mans
i blanor en el cos.

Llençols blancs voleien
pel mig dels estenedors.
Bogada neta.

Roba fumejant
sota el sol de desembre.
Evaporació.

Groc, vermell i blau,
estelada rentada.
Balcó despullat.



dissabte, 15 de desembre de 2012

"La Llorona"


A vegades voldria esgarrapar-me l’ànima 
perquè el dolor fos més fort que el sentiment 
que m’envolta en una espiral follament,
envestint-me quan les quotidianitats
apareixen com gegants armats i sense escrúpols.

divendres, 14 de desembre de 2012

Us hi espero!

Avui, 14 de desembre de 2012

Presentació a: Caldes de Malavella
Biblioteca: Francesc Ferrer i Guàrdia
Hora: 20h


Intervendran:
JONA MARCH, professora deTelecomunicacions.
JOSEFINA ESPINOSA, actriu i rapsoda.




dimecres, 12 de desembre de 2012

Eram, que no erem!

En el buit del silenci no buscat
no em queden més que records per raó.
L’opressió  d’una carícia perduda,
m’afusella. De la veu no escoltada,
em revolta. Ell, el no res, tot ho amara
d’enyorances, de grans moments que friso
arraconar. L’infinit se l’ha endut.
L’horitzó, no mostra traç del comiat.
Sola, buida i amb certesa de saber que hi va ser. 

dimarts, 11 de desembre de 2012

Eròtic-in!

Gotes fredes li baixaven pel front, l’entrepit  
i l’espatlla. El seu repòs, havia estat conquerit
per una ombra que li oprimia el cos. L’alerta,
s’havia disparat enmig d’un son tranquil.
La possessió que en feia d’ella, la torbava
de mala manera. Com gosava aquell intrèpid
robar-li el son, el cos i de rebot la ment,
la qual no en comprenia tanta fogositat
sense preavís, sense protocol, sense
un preescalfament ... Era surrealista la situació,
ja que acabava sempre a la dutxa després
de l’abordatge rebut, però era el seu contraatac
a l’impertèrrit fogot vingut des de les entranyes .


dilluns, 10 de desembre de 2012

QUADRE ESTRANY


ALEGRIA —Heu vist quin quadre tan bonic que han exposat a la biblioteca aquesta setmana?
NEGATIVITAT—Bonic dius? Però si és molt depressiu! Les rodones no estan tancades i els rectangles estan torts!
MENTIDA—És un quadre que val molts diners!
VERITAT—Si que l’he vist! I representa la vida...vull dir, que la vida són cercles que a vegades costa molt de tancar, i els quadrats les ments humanes.
SERIOSITAT—Això és des del teu punt de vista guapa! Jo el  trobo un quadre inacabat on l’artista intenta expressar el seu món interior.
MENTIDA—Aquest quadre a estat exposat en els millors museus de la comarca.
POSITIVITAT—L’important és que el quadre ha estat pintat per alguna persona, amb les seves mans!
VERITAT—I el seu temps, i la seva imaginació, i la seva creativitat, i les seves pintures...
NEGATIVITAT— Doncs quina manera de perdre el temps invertint tot això que dieu per fer aquesta pintura tan estranya...
L’ALEGRIA—Crec que tu has de tenir una vida molt fosca no negativitat? Tot ho veus així de nefast?
POSITIVITAT—Segur que té llum en algun racó, oi negativitat?
SERIOSITAT—No us mofeu d’ella, ja que a la fi ho veu com ella creu el món.
MENTIDA— Ep! Ella ho veu com li fan veure, eh!
ALEGRIA— Així... vols dir que el que veiem és perquè ens ho fan veure... VISCA els que m’envolten a mi doncs!
VERITAT— No, cadascú veu i sent diferent. Una cosa o un fet, li pot semblar trist a un i en canvi a un altre, pot semblar-li alegre. Com diuen;  “tot depèn dels ulls que la miren”.
NEGATIVITAT— Sóc així, i no crec que els altres m’ho facin veure tot de color negre. Tinc criteri propi, sabeu!
SERIOSITAT—No t’enfadis negativitat. T’entenc, tot i que no comparteixo la teva visió de les coses.
VERITAT—Enfada’t tot el que vulguis negativitat, a la fi, l’única que tindrà mala sang seràs tu!
POSITIVITAT — Amb això si té raó!
ALEGRIA—Tan és qui tingui raó, el primordial és veure i opinar.
SERIOSITAT— Sí, i tant, però s’ha d’opinar amb sentit...
MENTIDA— No és cert, un pot opinar encara que no sàpiga el que sent ni el que diu!
NEGATIVITAT— Jo sempre ho veig tot tan fosc que a vegades no veig res.
POSITIVITAT— Noia, de tan en tan t’hauries de prendre alguna cervesa, tal vegada així veuries alguna llum en algun racó.
ALEGRIA —Sí! Sí! A vegades jo ho faig i reconec que res és igual, és millor, sempre és millor.
SERIOSITAT— Bé, no ens passem ara. No fa falta beure res per veure-ho diferent, tan sols s’ha de canviar la perspectiva de visió.
MENTIDA— I tant que s’ha de beure! El món rutlla diferent...
VERITAT— Com et passes noia! Això que dius és una bestialitat!
ALEGRIA— Vinga, no us enfadeu ara totes. VISCA la diversitat de tot plegat!
NEGATIVITAT— Jo ho veig així i ja m’està bé. No tinc ni que beure ni que canviar la perspectiva.
POSITIVITAT— Doncs que cadascú que ho vegi com vulgui. Fi de la discussió!

diumenge, 9 de desembre de 2012

LA VIDA


Diuen que ets cruel, però
idealitzo que ho ets tot,
i amb tan ferotge envestida
quan comenten la teva vocació,
jo afegeixo la meva devoció.


dijous, 6 de desembre de 2012

Indispensable!


Amb un petó em dius; —Adéu!
Amb una abraçada; —Hola!
Però en cap moment m’abandones,
tan sols em deixes espais breus
perquè em pugui omplir de totes
les experiències vitals
que m’ofereix la incertesa
de caminar en el món real.

dimecres, 5 de desembre de 2012

Roïnesa


No ets res més
que una llum
gris i fosca
dins l’accés
negre i brut
del teu ser.

dimarts, 4 de desembre de 2012

7-ELS MONÒLEGS INTERNS DE LA CLOTI


Ai MESTRE! Ja tornem a ser Nadal! Ha vist com tenim d’engalanats els carrers en memòria del seu naixement i també envers la visita que us van fer aquells tres reis d’orient?  Tot i estar el país en crisi, pengem garlandes i llums per tots el carrers i carrerons. De fet,  estem fent un sacrifici molt gran en el seu nom, ens ho tingui en compte, sobretot. Hi ha gent que no pot pagar el sostre on viu, però és igual, nosaltres posem ornaments de colors que il·luminen pobles i ciutats per celebrar la gran festa de NADAL, de fet aquestes llums no gasten sap MESTRE, ni les paguem entre tots, no, no, ... Ui MESTRE! Quina alegria que es respira!!!!  Fins i tot al més pobre dels humans se li fa veure que és FESTA, és Nadal, són dies de recolliment, glòria i amor...això sí, no l’amor que vos predicàveu sinó una altra classe d’amor. Com li ho diria....és un amor que es palpa, és un amor d’or, un amor de tenir....  Ai, MESTRE! Aquests humans hem perdut l’ànima interna i hem donat cabuda a una espècie ”d’ànima-lot” inigualable. Ens ha costat els nostres anys, eh, no ha estat bufar i fer ampolles, bé ara com que ens volen espanyolitzar hauria de dir “soplar y hacer botelles”.  Una de les premisses que intenten per tots els medis és fer-nos incultament més savis. Vos que us delitàveu  parlant en paràboles perquè despertéssim més aquesta ment en procés de desenvolupament... Us l’han ben fotuda MESTRE! 

dilluns, 3 de desembre de 2012

Línia recta?


Diuen que la distància més curta
entre dos punts és una línia recta.
I jo em pregunto:
—Realment existeix aquesta línia?
La terra és rodona, aleshores
no puc avançar en línia recta,
avanço en  línia corba....però,
ara que hi penso:
—Sí que ho podria fer dins de la terra,
    si aquesta fos buida clar, però no ho és!
Nosaltres vivim en els extrems
d’aquesta bola de fang, foc i aigua,
d’aquesta bola ro..doooo..na.... Ai!Ai!Ai!Ai!...
Em sembla que ara he vist la llum!
Quan es parla d’aquesta línia, sempre
és dintre de les “coses”....Bufff! Quin ensurt!
Creia que si mai volia agafar la ruta curta
d’aquest món acabaria en una immensitat
desconeguda per la meva limitada ment.


dissabte, 1 de desembre de 2012

Patiment


Allibera’m d’aquesta espina virulenta
que em fa sagnar estrelles de mil puntes
per cadascun dels porus sedimentats
de sofriment i de sang. Pedres aspres
junt amb estelles de fusta m’ataquen
per tots els flancs d’aquesta mísera existència.

divendres, 30 de novembre de 2012

El joc de Morfeo


He somiat amb un sol verd
que desprenia raigs magenta,
però el més fascinant de tot
ha estat que la terra era blava
i les aigües grogues. De l’esglai,
he fet un crit que m’ha despertat  
dins el somni; el sol no es veia,
la terra era fosca i les aigües inexistents.
De l’angoixa, he fet un segon crit
que m’ha despertat a la realitat;
el sol era groguenc, la terra terrosa
i les aigües blaves.
M’agraden els finals feliços.

dijous, 29 de novembre de 2012

Dues gotes de pluja



—Hola! Que tal? Com et dius?
—Bona tarda! Em dic Gotinelda i tu?
—Gotaglís! Has vist l’enrenou que hi ha hagut amb els representants de la humitat?
—Ostres, sí! Em pensava que vindrien els goticies a posar ordre, sort que ho han arreglat. Quina follia...
—Sí, i tot perquè els del Vapor no se n’havien assabentat de que havien canviat l’hora de la pluja...
—Ah! Era per això? Ara entenc la postura de la Boira, Gotinelda.
—Són quatre gotegats manant, Gotaglís, i no s’escolten, i com sempre, hem de “currar” les mateixes...
—N’hi que ho diguis Gotinelda! Hem d’estar disposades constantment, tan sols perquè ells no saben posar ordre dins el caos.
—Tinc un cosí en el grup del Baf i una vegada em va explicar que entre els de la Calitja i els de la Boira es van ben esbatussar perquè es queixaven de que treballaven més uns que els altres i estaven cobrant el mateix. Hi va haver tanta moguda dintre de la nuvocloa que el gotesident va haver de prendre mesures dràstiques...
—Caram! Que va fer?
—Va avisar als gotegospels perquè entonessin l’himne de la humitat.
—Això són mesures dràstiqueeeeeees Gotinelda?
—Es veu que sí, Gotaglís, perquè quan sona l’himne han de deixar tot el que estan fent i dirigir-se cap els seus llocs, convocant als seus perquè és desenvolupi una tempesta inesperada. És un pacte sagrat que ningú és pot saltar.
—Auuugh! No ho sabia això Gotinelda! Pensava que quan els gotegospels cantaven era per amenitzar el procés de la pluja....que tontina que sóc, sempre als núvols.
—Calla, calla, Gotaglís! Que quan sorgeixen tempestes d’aquestes, és que hi ha follia dins el gotemicicle. Els de la terra es pensen que el temps s’ha tornat boig, però els que s’han tornat bojos de debò són els que ens representen...que amb tal de tocar els “collons” fan “pringar” a tothora a les gotecels.

dimecres, 28 de novembre de 2012

Comprensió


Tu que ets poema
explica’m els versos
on amb dolços mots
descrius una pena.
Ensenya’m a comprendre
les cavernes ocultes
de les meves escasses
i precàries coneixences.
Alliçona’m la poca llum
que atresoro intensament
per no perdre la ment.
Vull saber, tan sols vull saber!

dimarts, 27 de novembre de 2012

Conte inútil...o no!


Hi havia una vegada un conte que començava així:

Hi havia una vegada un conte que es va convertir en llegenda i aquesta en història. La història explicava que hi havia un conte que havia sortit d’una llegenda, i la llegenda deia, que hi havia una història que parlava d’un conte. El conte parlava de un príncep groc, la llegenda d’un soldat vermell i la història d’un home honest. Tant en el conte com en la llegenda i també en la història, el protagonista es deia Gunix. El conte deia que en Gunix era un príncep ambiciós i sense cor. La llegenda explicava que en Gunix era un soldat valent i sense por. I la història parlava d’en Gunix com un home honest, però sense aplom. En els tres relats el final va ser el següent:
En el conte, en Gunix va ser assassinat per un altre príncep ambiciós i sense cor.
En la llegenda, en Gunix va ser ferit de mort per una altre soldat valent i sense por.
En la història, en Gunix va morir-se de vell com un home honest i sense aplom.

dilluns, 26 de novembre de 2012

HOLA!


—Hola!—va dir ell.
—Hola! Ens coneixem? —va respondre ella.
—No, no crec...
—Ah! Com que em saludes!
—T’estranya?— va preguntar ell.
—Una mica, la veritat!— va dir ella.
—Per què?
—Estic acostumada a que em saludin les persones que em coneixen tan sols.
—Quina tonteria!—va exclamar ell—Tenim la gran sort de comunicar-nos amb la llengua del país i no ho aprofitem...
—Home!—va dir ella—Si anéssim saludant a tothom pel fet d’usar la mateixa llengua pararíem tots bojos, i aleshores no hi hauria temps de poder observar. La comunicació també pot ser no verbal, saps.
—I tant que ho sé! Però t’has oblidat d’un petit incís...
—Ah sí? Quin?— va preguntar ella.
—Que estàs recolzada a la porta del meu cotxe...i no puc entrar, i sí no et saludo, seria molt brusc per a mi donar-te una empenta per apartar-te...i ja no dic per a tu.
—Oh! Oh! Oh!
—Vols prendre un cafè?— va preguntar-li ell.
Han passat 25 anys des de la salutació, i avui celebren les “noces de plata” en un petit restaurant anomenat “Saluda’m”.

dijous, 22 de novembre de 2012

BLAU


No sé si mires el blau de les aigües mortes
o bé el blau d’unes aigües mogudes,
però sigui el que sigui el que mires
no t’oblidis que l’intens blau ets tu.

dimarts, 20 de novembre de 2012

Elles i jo


Quan el dia m’ha deixat sola,
la nit passa a ser infal·lible.
Marxaria amb les grans estrelles
però també me n’adonaria
que la seva llum és tan sols
un projecte d’elles i que elles
estan mortes, apagades, com jo,
però visibles a tot ull retardat.  

dilluns, 19 de novembre de 2012

Què soparem avui...reina?


—Histèrica! Estic histèrica!—cridava per la casa la Mei anant d’una cambra a l’altra.
—Aquest és el teu estat natural, reina!—va dir en Roger quan aquesta va entrar a la saleta on ell estava llegint el diari tot fumant un puro.
—Com potser que hagi fet una cosa així la Teia.... Perdona?... Que m’has dit?
—Que és ben natural.... reina!
—Ah! Així m’entens oi?
—I tant Mei! Jo també ho estaria.
—I per què no ho estàs, doncs?
—Perquè estic en el meu moment de repòs!
—Però n’hi ha per estar-ho!
—Sens dubte reina!
—Bé, així  si truca la Teia ja saps que has de dir-li. Quina barra que té, quina poca-vergonya... Roger, me’n vaig a la reunió de l’associació.... Adéu...serà cara dura la noia?...ja m’ha donat el dia!
Després de que la Mei sortís rondinant per la porta va sonar el telèfon.
—Si?
—Hola Roger! Saps si està enfadada la Mei?
—I ara! No dona! Ho ha entès perfectament!
—Gràcies a Déu! Estava patint perquè no sabia quina reacció tindria amb el que vaig dir i fer.
—Ben tranquil·la Teia!
—Gràcies Roger, em trec un pes de sobre! ... Ens veiem. Adéu!
—Adéu Teia, i tranquil·la!
Quan la Mei va entrar per la porta dues hores després, aquesta li va preguntar a en Roger si havia trucar la Teia.
—Sí, no fa pas gaire...
—Li has deixat clar el que pensem, oi?
—I tant! Ha quedat ben servida la dona...
—Bé, no hi ha res com deixar les coses clares.
—I tant reina!.. Que soparem avui?

diumenge, 18 de novembre de 2012

A prendre pel cul...


...va dir una vegada un ésser gris i llefiscós.

Els que estaven allà, ens immunes i fastigosos es van quedar garratibats.

—Me n’he cansat de ser pura merda...

...va seguir dient l’andròmina.

Els que seguien allà, ens pestilents i soporosos van al·lucinar.

—Però mentre vosaltres m’envolteu no podré  renovar-me...

...va  acabar dient el repulsiu.

Els ens que ho van entendre van marxar deixant una estela nauseabunda i pestilent.

La resta d’ens no es va moure, no eren ningú sense la merda.


dissabte, 17 de novembre de 2012

Cianur


No t’amaguis del món
encara que t’ofeguis.
Passa sempre pel pont
i sigues un bohemi
sense cap amargor.
Converteix-te en un geni
viu i captivador
i oblida’t de la por,
que tan sols és tòxic
aliment que podreix
el nostre món intern.



divendres, 16 de novembre de 2012

Impotència


Com dir-te que el cel és blau
I el bosc de color verd,
si quan tanco els ulls per
veure-ho tan sols et veig a tu.

dijous, 15 de novembre de 2012

LLACUNA


Voldria nedar per sobre l’aigua
i volar per sota terra.
Voldria menjar aigua fresca
i beure’m una flor.
Amb petits mots voldria,
fer imperiosament palpable
el que viure no és possible.


dimecres, 14 de novembre de 2012

ArrandeterrA

Pels meus amics de:     http://www.arrandeterra.cat/

T’observo!
Penso que no em veus.
Et vigilo!
Però els teus sentits t’avisen
de ma presència enmig de les
branques de la figuera.
No et vull trasbalsar!
Tan sols et vull aguaitar
accedint a tu perquè m’omplis
de la teva magnitud,
de la teva noció del temps
de la teva visió de l’espai.
Vull sentir com tu!
La solidesa del teu cos
no es pot equiparar amb res
que no sigui noble i ferm.
Vull vibrar com tu!
La teva escalfor és un fil daurat
que em penetra fins el moll de l’os
com si d’un raig energètic es tractés.
Vull somiar el que tu somies!
El món dels teus ulls
és igual a un tot  intocable
i vull entendre aquesta
solemnitat que en desprens;
cavall roig d’arrandeterra.

dimarts, 13 de novembre de 2012

Pare nostre...


Pare nostre, que esteu enlloc:
és malvenut el vostre nom.
Vingui a nosaltres el vostre amor,
fent així la nostra voluntat,
tant a la terra com en el mar.
La nostra fam de cada dia,
traieu-nos-la, Senyor, cada dia
I perdoneu a la cúria pontifica que us utilitzen en benefici propi. No així com nosaltres
que no sabem revelar-nos davant tanta aberració.
I no permeteu que nosaltres caiguem
en la mateixa espiral que ells, ans
deslliureu-nos de qualsevol idea vinguda
des del poder, la fama i l’egocentrisme.
Amén.