 |
| Vladimir Volegov |
Sota les arraconades herbes del
jardí hi vivia una família de grills. Els seus veïns de parterre els tenien per
“grillats”, ja que de dia dormitaven i de nit cridaven. Un dia calorós d’estiu
els va visitar una marieta tot ben entrat el capvespre. La marieta va anar
directe al gra i els hi va comentar que ella vivia sota l’arbust del final de
la paret i que a les nits no podia dormir per els crits i el xivarri que feien.
El pare grill, tot educat, li va oferir un te de color verdós. Ella, molt
educada també, no el va rebutjar i se’l va prendre. Aquella nit van
esgargamellar els grills i la pròpia marieta. El te verdós era la causa de tot
i va entendre que els grills no eren “grillats” sinó que era tota la resta
d’insectes del jardí els que eren muts.
Les afirmacions canvien segons el
terra que trepitges i la infusió que prens.
