Vivien en estatges, hi havia un munt de passadissos i
cambres arreu. Les estructures eren moltes i quedaven separades unes d’altres
per uns quants metres. A fora, les besties alades volaven per la zona, quan
feia vent planejaven com si fossin fulles de paper, i les seves ales quedaven
immòbils i esteses. Vivien conjuntament
amb altres espècies, unes millors que d’altres , però a la fi totes buscaven el
seu lloc per viure, caçar i donar pel sac. Aquesta era la realitat amagada i
que no afrontava la raça dominant, que no era altra que la humana.