És velleta! Ella, se,n diu així, a així mateixa. Ha viscut molt i espera continuar visquen molt, però ara, el govern i el departament de salud li neguen la vida. La tanquen en una habitació, no li permeten rebre visites, ni comunicar-se amb els seus companys i amics del geriátric. L'han tancada en una presó, on tan sols un finestral li recorda que a fora continua la vida. Unes persones disfressades de cap a peus li donen menjar amb plats i gots de paper, i coberts de plàstic. Está sola amb el seu ganxet i la seva mitja. Sóla! Li és dur. No pot sortir d,aquelles quatre parets que l'oprimeixen. Els que tenien que vetllar per a ella, quan ella havia vetllat amb ells en temps de revolució, hambruna, ara l'obligaven a restar sóla i punxar-se un líquid que li provocava immenses diarrees, fort mal cap , vómits, pressió descompensada i mal estar. Ella era conscient que l,estaven matant mica a mica, no hi podia fer res. Tan sols acceptar-ho i pregar perqué la mort física no fos dolorosa i la mort de l,esperit i l,ànima fos reconfortable. El govern i els seus executors havien decidit que ja havia viscut prou. És velleta, sí!
