Hi havia una vegada
un peix que volava
 |
| Sas Crhistian |
i un au que nadava.
La seva amistat durava
el que l’au aguantava
sota l’aigua i el temps
que el peix resistia
en l'aire. La línia era
prima i molt gruixuda
alhora, però cap d’ells
qüestionava aquest fet,
tan sols s’entenien
i gaudien del breus
moments que es fonien
en segons dia rere dia.
Viure és sentir sense
torturar-se en el “ Per què?”.
