Tan sols podem donar si sabem rebre, i no
em refereixo a coses materials, sinó que parlo de la delicadesa i la senzillesa
de la paraula “amor”. Mot aquest que engloba infinitat de vessants. Hi ha amors
i amors hi ha. Del que vull parlar aquí és de l’amor incondicional, aquest que
reps i dones sense intermediaris ni freqüències externes que t’aboquen cap a un
o altre. Aquest amor del que parlo és pura essència, és pura energia que
s’intercanvia entre mirades, somriures i gestes. Es aquest amor que no
necessita de la paraula per fer-lo conscient. Les residències geriàtriques
necessiten d’aquest amor humil, net i espontani en el seu dia a dia. Ells estan
fora del seu àmbit, acostumar-se a una llar nova i diferent no és gens fàcil.
Moltes vegades no entenen que hi fan allà i volen anar a casa, però ara la seva
casa és aquesta els hi agradi o no. Escollim per a ells el millor sense poder
tenir en compte la seva opinió, ja que aquesta està atrofiada per la seva
malaltia o bé perquè el seu cervell ja no és racional. Quan podem entendre
això, podem donar i acabem rebent més que no pas donem. És una simbiosis on el
rebre és més poderós que el donar.
