Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

divendres, 21 de desembre de 2012

Déu un en crec!



Crec en un gran Do
força poderosa
creadora d’idees i pensaments.
I en la capacitat de cadascú, de mi
que vaig ser concebuda
per obra d’un polvo;
nasqué, però de cap verge;
pateixo sota el poder de la vida,
patiment, mort i enterrament;
davallo als inferns,
ressuscito d’entre els dimonis
i camino de nou per la terra.
M’atura la vida, tota poderosa;
I ella adjudica
si vius o et morts.
Crec en uns poders;
la mare biològica;
la comunió dels cossos;
la remissió de les pors;
la resurrecció de les estacions;
la vida viscuda. Amen.


Pintura de: Toni Conejo Vila

2 comentaris:

Cati Diaz ha dit...

Genial Mònica!!!!
Et desitjo que passis un bon Nadal encara que aquest Nadal sigui especial al ser el primer que passis sense la mare, ho sento Mònica, ja saps que et desitjo lo millor a la vida. Un petó i una abraçada.
Cati.

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Catiiiiiii!!!!UN PETÓ ENORME!!! Espero i desitjo que portis tantes tallades de cabell com jo ;-)... Gràcies, moltes gràcies! Aquest Nadal serà molt i molt difrerent dels que he viscut fins ara...UNA ABRAÇADA GUAPÍSSIMA!!!