És tant ple i gratificant el sentit
en aquests instants regalats de presència,
que el retorn a la brusca realitat
em descol·loca agosaradament.
No m’agrada el que sento quan
no et veig, ni tampoc quan
no et puc tocar. Desitjo
entrar dins teu, més no sé
com. Em trasbalso quan
t’allunyes i embogeixo quan véns.
T’admiro i no ho vull deixar de fer,
doncs sé que aquesta és la clau
d’aquest immens amor farcit
de respecte i passió.
