Quins "ous" !!!!

Una veu salada l’estava crivellant, tenia el so de petards en traca. El ressò que produïa dins les arcades romanes de la església gòtica era tan desagradable que inclús els ocells havien deixat les seves cantarelles. La grandària del malson fins i tot va despertar a la companya d’habitació, que es va despertar pensant que hi havia un terratrèmol. El somni desesperant d’ella havia envaït completament el somni de sa amiga. La ironia, però, era que la del malson seguia dormint mentre que l’altra s’havia quedat ben desvetllada sense saber exactament que havia passat.

Petons de Colors

No era molt gran, tampoc molt bonica, tan sols era una més en l'entrellat del univers. En el seu fòrum intern se li havien colat unes sagetes afilades vingudes des de fora. Implorava amb crits silenciosos que els hi traguessin, més sabia massa bé que això no seria possible a menys que ella les llimés primer. Però una vegada va tirar totes les llimes, inclús les noves, estava convençuda que mai més les necessitaria. Amb el sofriment, però, les llàgrimes de colors que queien sobre les punxes punxants les erosionava i el dolor minvava. Des d’aleshores la petita estrella desprenia una coloració inusual. La van començar a veure tots, però ella ja era morta per dins.

Il·lustració Christina Lank