Rebombori

Sonia Kock

El trànsit dels pensaments, circula

per autovies farcides d’idees, actes,

propòsits... Quan un d’ells es desvia

cap a una àrea de servei es converteix

en un seguit de paraules per arribar

a una finalitat, o no. La resta, però,

segueix vagant per les innumerables

vies per acabar morint al no ser usats

tot i que alguns ressusciten sense 

haver estat creients ni fervents.

La No-No

Era petita i escanyolida,

vivia en una casa estreta,

diminuta, i tenia un jardí

http://cuadrosmarga.com/

tan minúscul que tan sols

hi cabia un test amb una flor.

Mai tenia un NO per a ningú.

La van batejar amb el nom

de “La No-No”, perquè dos

negacions equivalen

a una afirmació. Un dia,

la gent del poble va quedar

esparverada perquè la noia

havia dit NO a un habitant

del poble. Es va confabular

sobre que podia haver estat

aquell “NO” sense ser un SÍ.

Al final del dia es va saber

que li havien ofert una casa

més gran amb un gran jardí.

La No-No va argumentar

que si tenia més del que

podia dominar no podria

seguir dient SÍ a qui

la necessites, ja que tindria

massa treball a cuidar

de les coses materials

que se li haurien multiplicat.

E T O H G

Asseguda a la cadira de la consulta

de l’oculista, la Lia va seguir

observant el món a través d’unes

lents amb graduació.  Quan

Tora Vega Holmström

el doctor li va preguntar que veia,

ella, va relatar una breu història:

— A la casa hi habita un home

que cada dia puja a la muntanya.

En un explanada hi ha una espècie

de taula on hi fa un ritual, i un pou

d’aigua clara li calma la set. Cada dia

un llamp brillant el saluda...

L’oculista no ho entenia, a la pantalla

tan sols hi havia les lletres  “A M T H Z”.

La Lia va provar diferents oftalmòlegs,

però tots li deien el mateix ”hi ha lletres

davant teu, res més”. Ningú la va poder

curar i va viure tota la vida enmig de relats,

històries, contes, llegendes... Quan es va

morir, sobre la caixa de fusta s’hi van

gravar cinc lletres al atzar: “E T O H G”.

Els Set Insults Cabdals

Marta González Ilustradora

Fill de la gran p...!      Afany de poder/diners al cost que sigui.

Pervers!                       Desordre de la caritat.

Cabró!                         No donar el que ja no s’usa.

Torre-collons!             Parlar molt i no fer res.

Imbècil de 1ª!             Repetir constantment un procés sense posar-hi remei.

Idiota!                         Voler ser el que un no és.

Estúpid!                      Parlar d’un mateix quan l’altre parla d’ell.