dijous, 6 de desembre del 2012

Indispensable!


Amb un petó em dius; —Adéu!
Amb una abraçada; —Hola!
Però en cap moment m’abandones,
tan sols em deixes espais breus
perquè em pugui omplir de totes
les experiències vitals
que m’ofereix la incertesa
de caminar en el món real.

dimecres, 5 de desembre del 2012

Roïnesa


No ets res més
que una llum
gris i fosca
dins l’accés
negre i brut
del teu ser.

dimarts, 4 de desembre del 2012

7-ELS MONÒLEGS INTERNS DE LA CLOTI


Ai MESTRE! Ja tornem a ser Nadal! Ha vist com tenim d’engalanats els carrers en memòria del seu naixement i també envers la visita que us van fer aquells tres reis d’orient?  Tot i estar el país en crisi, pengem garlandes i llums per tots el carrers i carrerons. De fet,  estem fent un sacrifici molt gran en el seu nom, ens ho tingui en compte, sobretot. Hi ha gent que no pot pagar el sostre on viu, però és igual, nosaltres posem ornaments de colors que il·luminen pobles i ciutats per celebrar la gran festa de NADAL, de fet aquestes llums no gasten sap MESTRE, ni les paguem entre tots, no, no, ... Ui MESTRE! Quina alegria que es respira!!!!  Fins i tot al més pobre dels humans se li fa veure que és FESTA, és Nadal, són dies de recolliment, glòria i amor...això sí, no l’amor que vos predicàveu sinó una altra classe d’amor. Com li ho diria....és un amor que es palpa, és un amor d’or, un amor de tenir....  Ai, MESTRE! Aquests humans hem perdut l’ànima interna i hem donat cabuda a una espècie ”d’ànima-lot” inigualable. Ens ha costat els nostres anys, eh, no ha estat bufar i fer ampolles, bé ara com que ens volen espanyolitzar hauria de dir “soplar y hacer botelles”.  Una de les premisses que intenten per tots els medis és fer-nos incultament més savis. Vos que us delitàveu  parlant en paràboles perquè despertéssim més aquesta ment en procés de desenvolupament... Us l’han ben fotuda MESTRE! 

dilluns, 3 de desembre del 2012

Línia recta?


Diuen que la distància més curta
entre dos punts és una línia recta.
I jo em pregunto:
—Realment existeix aquesta línia?
La terra és rodona, aleshores
no puc avançar en línia recta,
avanço en  línia corba....però,
ara que hi penso:
—Sí que ho podria fer dins de la terra,
    si aquesta fos buida clar, però no ho és!
Nosaltres vivim en els extrems
d’aquesta bola de fang, foc i aigua,
d’aquesta bola ro..doooo..na.... Ai!Ai!Ai!Ai!...
Em sembla que ara he vist la llum!
Quan es parla d’aquesta línia, sempre
és dintre de les “coses”....Bufff! Quin ensurt!
Creia que si mai volia agafar la ruta curta
d’aquest món acabaria en una immensitat
desconeguda per la meva limitada ment.