CAN NINETES

Adan/Eva & Joel/Clara

Sonia Koch

La vida sobre les roques dista molt de la vida sobre la sorra i ja no diem sobre l’aigua. Però hem de saber que sota la roca, la sorra i l’aigua hi ha un gran món també. I cada microorganisme o macroorganisme es viu, i no millor que nosaltres, sinó igual i a un altre nivell. Cadascú amb la seva funció, cadascú amb la seva genètica. La vida no va venir amb l’Adan i l’Eva, abans d’ells hi va haver milers de generacions. I d’aquí uns milers d’anys tal vegada hi hagi una altre versió on es digui que la vida va començar amb en Joel i la Clara, però fóra bo que no, sinó que es comprengui la realitat de l’existència creada i manipulada.

OPOSATS

Res a veure un amb l’altre, i tant sí com no els volen complementar....

Fernando Botero

Relíquies ancestrals usades en

Epoques antigues per fer entendre

La vida a través de paràboles

Idealitzades que s’han tergiversat

Gràcies a les manipulacions

Innates d’humans amb ment fosca i

Obsessionats pel poder i la glòria.

Actes lliures

Mitjançant el cor

O la ment sense esperar

Res a canvi. 

Reialesa

G.Martí Ceballos

Disfressem la realitat, i no fa falta que sigui carnaval. Ens vestim d’indis i lluitem contra icebergs. Anem de hawaians i vivim en iglús. La realitat es blava i ens empenyem en tenyir-la groga. El real de la realitat és la reialesa de la situació, ens agradi o no.

Orgasme Físic

L’orgasme és l’exaltació extrema en el que arriben els òrgans sexuals dels cossos vius. Les vies per arribar-hi poden ésser vàries. Una d’elles és a través de la masturbació, que és el camí manipulat per un mateix per aconseguir l’al·ludit. Un altre, és a traves de l’acte de fer l’amor, que no és més que l’acompanyament en el camí utilitzant el cos de l’amant per a la fricció, arribant així a l’esmentat. L’últim i no gaire diferent és l’acte de fer sexe que és també un camí acompanyat però aquest seguint rutes diferents en el contacte per arribar al susdit.

Resumint, sempre s’està sol davant l’orgasme, a vegades el compartim, això sí per utilització en benefici propi.

Pepa i Trini QUAN HI HA GENT HI HA ACTES

—Pepa, anem a veure les flors?

—Quines flors Trini?

—Quines flors han de ser Pepa! Estem a la setmana de les flors.

—La setmana? La primavera dura més d’una setmana Trini!

—M’estàs vacil·lant Pepa?

—Jo?

—Mira, véns o no véns?

—Però si no m’has dit a on Trini.

—M’estàs posant del nervis Pepa! A veure les flors!

—Quines flors?

—S’ha acabat! Aquí et quedes, ja ens veurem!

—Ara, que li ha passat a aquesta?

—Senyora? Em pot pagar el que han pres amb la seva companya, ara acabo el meu torn i ho he de deixar tot lligat.

Fernando Botero

—Lligat amb qui?

—Amb la caixa senyora!

—Quina caixa?

—S’està quedant amb mi senyora?

—Bé, si et vols asseure, tu mateix!

—Senyora, si us plau, m’abona l’import de la nota.

—Quina nota?

—Aquesta, senyora, aquesta d’aquí al cim de la taula.

—Això no és cap nota, hi ha números, les notes estan fetes de lletres.

—Desisteixo senyora, ja l’invito jo ... Buuuufa! M’ha hagut de tocar a mi, no hi ha cap altre explicació...

—Pepa? Hola! Que estàs sola?

—No, estava amb la Trini i un noi que es volia asseure’s, però han desaparegut tots dos.

—Hi a on han anat?

—No ho sé pas, ell em sembla que volia deixar-li una nota i ella ha anat a buscar flors .

—Caram! Escolta Pepa, ahir et vaig donar unes pastilles pel teu mal de cap, però em vaig equivocar i et vaig donar unes pastilles per l’ansietat del gos, com que són del mateix color em vaig embolicar. Bé, veig que no t’ha afectat.

—Afectar-me? No home no. Estic tan bé que no em recordo ni que tingués mal de cap ni que tu tinguessis gos.

—Ets una bona amiga, em pensava que em fotaires la gran bronca.

—Tranquil, ves tranquil...quines coses que passen per aquest món de
Déu.

—Ens veiem Pepa! Gràcies per la teva comprensió. Vaig a buscar a la Mercè a la perruqueria.

Ni...tampoc...

Conec un lloc igual a molts. Aquest lloc no és gran ni petit, ni maco ni lleig, ni agradable ni desagradable, ni dolç ni dur, tampoc és alegre ni trist, ni antipàtic ni simpàtic, ni bo ni dolent, tan sols és. És un lloc que es diu indiferència i habita en molts racons. I aquests racons no són ni dolents ni bons, ni simpàtics ni antipàtics, ni tristos ni alegres, tampoc són durs ni dolços, ni desagradables ni agradables, ni lletjos ni macos, ni petits ni grans, solament hi són en cadascú.