—Disculpi!
—Sí! Digui’m!
—Vostè és la Clara, la dona d’en Pito
Moreno?
—Sí, sóc la Clara, però no sóc de ningú, sóc
mestressa de mi mateixa.
—Perdoni, no la volia ofendre...
—No pateixi! A mi no m’ha ofès! En el que ha
ofès és a en Pito.
—Ofendre’l!? Però, digui’m: Com hauria d’haver
formulat la pregunta doncs?
—Senzillament dient : Vostè és la Clara? Es
que conec a en Pito Moreno! Veu que fàcil!
—Ara m’ha deixat sense arguments!
—Es que tenim la mania de que som
possessions d’altres, quan l’únic que podem fer en aquesta vida és compartir,
ja que naixem sols i morim sols
—D’acord! Té tota la raó! Doncs ja que no
pertanyem a ningú sinó a nosaltres mateixos, voldria dir-li que en Pito sempre
parla de la “seva” dona.
—Sí, ho sé! Però la “seva” dona és la Clara Roc
i jo sóc la Clara Negre....l’ amant!!!
