Robots

 

El control mental d,aquesta societat de la qual en formem part és la base principal per fer de tots nosaltres un ramat obedient, insuls i sense criteri propi. Les ments que s,han adonat d'aquesta situació no poden fer res més que apartar-se de tota manipulació mediatica i política i no entrar al joc d, aquesta partida fosca i contaminada amb ajuda de les ments creients i abduides pel sistema.

Sempre "inter"

Res es casual, tot és una interacció. Si dius, provoques, si no dius, acumules. Res es desenganxa, queda imprés a un mateix com el fil daurat que tot ho cus. Que fer aleshores?.... Descosir?... Tallar? Facis el que facis també quedarà imprés en aquesta preso que en diem cos. No ens resta res més que jugar, ens agradi o no. Els daus estan eternament en moviment.

Fum i prou

 No combrego amb la frase del filòsof "... pienso, luego existo". L'existència hi és o no hi és. Pensar és una funció més de les que tenim, una ment pensant pot ser una ment ignorant, un cercle tancat, una funció inútil, quantes ments hi ha que pensen i no saben res de la grandesa de l'existència.

P+P no és igual a F

 

Les paraules, són tan sols això; Paraules! Els pensaments, també són solament això; Pensaments! L'extraordinari, factible i real, són únicament els Fets! 

Boomerang (religió)

Ella era diferent, en molts aspectes, els altres la tildaven de rara, d'excèntrica, de rebel... El cas, és que ella era pura reacció de com la tractava cada interlocutor. L,experiència dels anys viscuts li reafirmava que era tot amor i dolçor davant persones bones, i pur volcà i dèspota davant persones inhumanes. 

Som el que som envers a qui tinguem al davant.

Sense límit

L'aberració dels polítics junt amb el departament de salut en l,actualitat, té nom propi, i és "porcs". També cal dir el mateix dels seus "seguaços", que són aquells que segueixen obeint sense usar la ment, la qual serveix per discernir, pensar, usar... 

Ens morirem tots, sí, ho sabem, pero no per virus sino per imbecilitat.

Destronada

És velleta! Ella, se,n diu així, a així mateixa. Ha viscut molt i espera continuar visquen molt, però ara, el govern i el departament de salud li neguen la vida. La tanquen en una habitació, no li permeten rebre visites, ni comunicar-se amb els seus companys i amics del geriátric. L'han tancada en una presó, on tan sols un finestral li recorda que a fora continua la vida. Unes persones disfressades de cap a peus li donen menjar amb plats i gots de paper, i coberts de plàstic. Está sola amb el seu ganxet i la seva mitja. Sóla! Li és dur. No pot sortir d,aquelles quatre parets que l'oprimeixen. Els que tenien que vetllar per a ella, quan ella  havia vetllat amb ells en temps de revolució, hambruna, ara l'obligaven a restar sóla i punxar-se un líquid que li provocava immenses diarrees, fort mal cap , vómits, pressió descompensada i mal estar. Ella era conscient que l,estaven matant mica a mica, no hi podia fer res. Tan sols acceptar-ho i pregar perqué la mort física no fos dolorosa i la mort de l,esperit i l,ànima fos reconfortable. El govern i els seus executors havien decidit que ja havia viscut prou. És velleta, sí!