Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dijous, 20 de desembre de 2012

8-ELS MONÒLEGS INTERNS DE LA CLOTI


Ai, MESTRE, alguna cosa no funciona! I nosaltres, els simples mortals no ho sabem veure, o bé no ho volem veure. — Ha vist que fan amb els animals?...Ep! Nosaltres els animals “racionals”(aquest concepte encara no l’entenc gaire bé...) no, eh! Vull dir amb els animals “irracionals”( i aquest encara menys). Que no són producte seu? Que no van ser creats com nosaltres?...No entenc res!!! MESTRE com ha pogut crear ments tan aberrants i bèsties que no entenen que els animals són igual que nosaltres però amb diferent vocabulari. Pateixen, MESTRE, els hi fan coses que no es vulgui imaginar. Els hi posen foc a les banyes, els punxen al llom i els hi claven “espases” perquè quatre humans passin una estona divertida...bé, ara recordo que en època de “bestialitats” també jugaven amb humans dins un cercle amb animals afamats perquè se’ls mengessin mentre la resta d’humans ho gaudien des de les grades. Ai MESTRE! Perquè m’ha fet venir a aquest món tan rústic i catet. No entenc res MESTRE!