Als Malf"____"ts (olla)

Leo Gestel

Ei company! Recorda que no ets

el centre de l’univers. Un petit

somriure teu em pot  alleugerir

el meu dia. I tingués per segur

que et respondré amb un altre

somriure que pot alleugerir

el teu de dia. Tu tens problemes,

ho sé, però jo també i tampoc

sóc el centre de l’univers.

Percepció

Guillermo Martí Ceballos

La Noli tenia un conflicte, havia de prendre una decisió. Les amistats van aconsellar-li de fer dos columnes sobre un paper en blanc; una amb el títol “però” i l’altra amb el títol “contra”, i que les omplis segons el seu criteri. Aquella petita acció li donaria la resposta. Ella ja n’havia sentit a parlar d’aquest sistema, però mai l’havia utilitzat. Al vespre, a casa, una vegada omplertes  les columnes va decidir llegir-les amb molta cura. La seva sorpresa va ser quan va veure que a la columna dels “però” hi havia escrit vint motius i a la columna del “contra” tan sols dos. Es va estranyar que no se n’adonés mentre ho omplia. Semblava doncs que la balança es decantava cap els guanys. Es va donar una dutxa i se’n va anar a dormir, estava força cansada. De matinada, però,  es va despertar amb un presagi  i va anar al menjador a agafar aquella llista que semblava tan clara la nit abans. El que hi va veure la va deixar astorada. Els vint motius “bons” estaven perdent la seva tinta i els dos motius “no bons” ressaltaven com si la tinta hagués anat agafant color intensament. Aquell fet la va desconcertar, perquè cap de les seves amistats li havia fet veure que la consistència d’una i l’altra no radica en la quantitat escrita sinó en el pes de cada una.

Enyorança

Maria Belen Alvarez

Quan la fi d’una part teva

és a prop, de ben poc

serveixen les paraules.

Les gestes, els fets i les mirades

és el que queda, i amb tots

ells has de caminar com puguis

o com sàpigues, ja que la memòria

no n’esborra les imatges gravades.

Ho pagarem!

Viviana Archundia

Un home estava assegut

sobre un tronc. A vegades

també s’asseia en un altre

tronc que no estava gaire

lluny del primer. No podia

caminar més de tres passes

perquè l’espai  era reduït.

Mirava a través d’uns barrots

prims i menjava grana seca

que li posaven en una menjadora,

l’aigua a vegades ni li canviaven

i es tornava de color verdosa.

Era la mascota que tenien les aus

a les seves llars. Tot això va passar

quan el món va donar un tomb

i les vides van canviar d’estatus.