Els programes televisius dedicats en gran part a la política no són més que un entreteniment farcit d’especulacions. Són equivalents,
de fet, al programa de Salvame, on els
contertulians criden, es trepitgen i intenten fer la feina dels altres asseguts
en una cadira calenta. La paraula s’ha convertit en sons repetitius sense
significat i amb notes desafinades que no transmeten res més que fresa.
