divendres, 25 de desembre del 2015

"Bruix" que no Bruixot

Mike Lowe
Existia fa molts anys un “bruix” que era molt sol·licitat per la diada de Nadal. Bé, tan sols treballava aquest dia, la resta de l’any vivia en completa solitud. Però, de fet, mai estava sol, sempre l’acompanyaven les seves idees, els seus pensaments, els seus anhels, la seva saviesa que no era poca ans el contrari. La gent venia de molt lluny per demanar-li pocions específiques. Durant tot el dia de Nadal hi havia cua davant la seva humil barraca que obria les portes a les 12h de la nit de la Nit de Nadal i les tancava a les 12h de la nit del dia de Nadal. Eren les 24 hores de l’any que tenia contacte amb els humans. Tothom sortia d’allí dins amb un potet petit de terrissa ple del líquid màgic que en faria realitat les seves demandes. No donava cap poció que tingués res a veure amb diners, ni res material. Totes les pocions eren per a curar mals i dolors, tot i que ell feia els beuratges per aconseguir-ho tot. Però, la primera vegada que ho va concedí, la vanitat va fer estralls en aquelles bones persones i es va prometre no concedir-la mai més. Un any de la Nit de Nadal la porta no es va obrir. Les persones que esperaven van trobar-ho d’allò més i després de trucar la porta amb insistència i sense que el “bruix” respongués van entrar i se’l van trobar mort a la butaca de davant la llar de foc apagada. Amb la seva mort van desaparèixer totes les seves pocions. Els potets eren buits, era com si amb ell s’haguessin mort els líquids miraculosos. Amb el temps es va deixar de parlar d’aquell magnífic “bruix” i les seves pocions.  Va morir vell i rodejat de res. No obstant, ningú sabia que el “bruix”  era immortal i el que havien trobat  mort en el butacó tan sols era la carcassa d’un home vell . Ara, però, en gaudien d’ell els follets i les fades del bosc....aquests que ningú hi acaba de creure i que diuen que no existeixen.

dimecres, 16 de desembre del 2015

Ho has escoltat...?

Explica una llegenda que si per “Nit Bona” et despertes
a la nit i escoltes que les boles de l’arbre de nadal
es mouen, no et llevis ni facis res, perquè pots espatllar
la festa que celebren els àngels de la guarda entorn
l’arbre per gaudir ells també de la gran nit de Nadal.

                               Hi ha una història molt i molt vella que també explica
                               que sí escoltes rialles i ressons de festa a casa quan
                               tothom dorm no t’espantis perquè són els famosos
                               àngels divertits que escampen espurnes d’or i plata
                               durant la nit de Nadal a les cases de bona voluntat.

                                                                   Sigui llegenda, història, invenció, fantasia o conte, el cas és
                                                                   que per Nit Bona no us oblideu d’escoltar si us desperteu.


dilluns, 14 de desembre del 2015

Un sense l'altre no és possible

Pablo Picasso

Tenia un dret, però també un deure. El dret la utilitzava,
el deure el complia. Però el deure no li era reconegut,
en canvi el dret li era reclamat amb constància.  Aquest
desgavell la bloquejava envers als deures que passaven
inadvertits i els drets que ressorgien amb gran fermesa.
Un dia es va llevar i va posar fi a aquesta disfunció
que la consumia. Va decidir tenir els drets que ella volia
i els deures que ella es marcava. El desconcert encara
la va trasbalsar més, ja que els deures continuaven passant
com una cosa natural i els drets els sentia com una espina
clavada al coll. Va acabar deduint que fes el que fes mai
seria reconeguda pel que feia sinó pel que devia. S’havia
equivocat de món i aquest es rebotava perquè tampoc la volia.

dijous, 10 de desembre del 2015

Petit conte de Nadal

CirodeliaNADAL 2015


Ja
fa molt
de temps que
hi va haver a dalt
del cel un petit estel molt
brillant marcant el camí dels tres
reis que venien d’orient carregats de regals
pel petit infantó que va néixer en una petita establia
 en una petita població  de Jerusalem anomenada Betlem.
Davant
el pessebre
i adorant a aquell
infant recent nascut hi havia
uns quants pastors que van ser avisats
per un àngel anunciador. Dins de  l’establia també
hi havia un ase i un bou envoltats de palla i resguardats de la fred.
Li posaren
Jesús, però va ser
reconegut com a “fill de Déu”;
rei de reis i senyor de totes los coses.
Va escampar el seu pensament arreu i va
morir crucificat en una creu de fusta per fer-se dir
El Messies i parlar en nom del seu estimat pare, DÉU!

dimarts, 8 de desembre del 2015

Ximpleta

Manuel Terán

Ni tan sols sé a on he de buscar,
mes sí sé que ho trobaré en algun
lloc de l’espai on la mà de l’home
no haurà arribat mai. On la bellesa
serà la senzillesa regnant, la claredat
un misteri i la fredor una absent. Trobaré
un indret sense fi on la saviesa imperarà
i l’escolta en serà una força indestructible.
Busco el que no es pot palpar!


diumenge, 6 de desembre del 2015

Via Crucis

Marine Johanna




No hi ha droga que valgui
per lliurar-se del pes fosc
que fa estada pels racons
del teu cos. Esquivar-lo
no és gens fàcil, evitar-lo
impossible. Et roba sense
cap gest ni cap estrebada.
És subtil xuclant l’esperit
i molt fi esborrant il·lusions.


dimecres, 2 de desembre del 2015

Joiosos...

Sara Herranz
Mireu bé a la gent, apreciareu que hi ha persones amb “consistència”, això no vol dir pas humans “gruixuts”. Són  gent especial que quan els mires veus que allà a dintre hi ha alguna cosa més que carn i ossos. No fa falta que obrin la boca per dir res, tenen un “no sé què” que atrau. Esbrinar aquesta diferència entre uns i els altres és difícil perquè la diferència recau en l’ interior de l’ésser i no està exposada. Tan de bo haguéssim nascut amb poders per a veure aquestes facetes, tot i que sóc conscient que seria un terrible mal son, perquè de fet, res és el que sembla. 
El fill de Déu dels catòlics va dir :
—Joiosos els que creuran sense veure!
Jo ara afegiria:
—Joiosos els que veureu i no creureu!



diumenge, 29 de novembre del 2015

Tramuntana farcida!

Laura Medei
Excés d’aflicció porta aquest vent de tramuntana.
No és pas que m’ho hagin dit, no. Ho he palpat
internament quan les revolades infinites m’han
travessat sense contemplacions ni miraments.
He sortit del cau bé d’ ànims  i d’aspecte, però
n’he tornat farcida d’angoixes penetrants
i amb aspecte força grotesc. Encara no sé
ben bé que m’ha passat! El que desitjo, però,
és  que els bons ànims que el vent m’ha robat
els hagi arreplegat algú que n’estava anhelat.


divendres, 20 de novembre del 2015

Existeixo també!

Petita història en format Haiku!



Amalia K Aradea
Tinc els dies molt curts,
sóc el mes de les fulles
taronges i ocres.

També en formo part!
De què? Del calendari.
Qui ets? El Novembre.

A tot Girona
passo desapercebut;
en sóc breu i tristoi.

No diguis això!
Em solapen les fires
i també Nadal.



diumenge, 8 de novembre del 2015

Misteri assassinat



Compte una petita llegenda, que una vegada
fa molt i molt de temps, vivia dins una gran
roca  el so d’una música exquisida. La gent
de la contrada,  quan estava neguitosa s’hi
apropava, recolzava les mans sobre la pedra
freda i seguidament hi enganxava l’orella.
Aquella melodia els hi entrava per l’oïda
i corria per tot el seu cos, mentre les mans
notaven el vibrar de cada nota. Un dia, un
eixelebrat d’aquests que necessita saber-ho
tot, va anar-hi amb un pic i va començar
a foradar la roca per esbrinar què o qui
s’amagava allà. Cada cop de pic que rebia
la pedra una nota d’aquelles s’escapava.
La roca va quedar ben foradada i des d’aleshores
no s’hi pot escoltar la melodia que calmava 
les ànimes patidores i els pensaments anguniosos
de la vida. Ara es diu que totes les músiques més
belles del món contenen una nota d’aquelles
que van volar per la curiositat d’un insensat.



dimarts, 3 de novembre del 2015

Punyalíssim

Una ombra negra
va transmutar-me
l’ànima. De la dolça
estada en el no res,
vaig caure en picat
al mig del pur infern.
L’ombra no era més
que un gest brut, però
n’hi va haver prou
per a travessar-me
la part més vulnerable
de mi; la il·lusió d’una
vida harmònica i silent.




I·lustració Tran Nguyen

dijous, 29 d’octubre del 2015

Impacte!

Gary Coleman
Es va decidir a comprar-li una bonica peça de roba, considerava que seria bo, ja que sempre sortia nua al carrer. Ignorava on trobaria el que buscava. Provaria primer on ella anava habitualment, però va ser en va, ni allà ni en cap altre lloc semblant  la van poder ajudar. A part de mirar-la de reüll per la petició que feia, també notava una certa angoixa en el personal que l’atenia. Mentre passejava pel centre cercant i mirant es va aturar davant d’un aparador farcit de llums i pedres vistoses de tots els colors. A través del gran vitrall es va veure reflectida i una voràgine de llums envoltaven una zona petita d’una part del centre del seu cos. Era una llum brillant i amb reflexos de colors vius. Aleshores ho va entendre, no necessitava cap mena de retall preciós  per a cobrir el que no es podia vestir. Era així, transparent i sense prejudicis ,tan sols coberta de llum; l’ànima no podia ser vestida.


diumenge, 18 d’octubre del 2015

Rebel·lia

Toñi Sànchez

No entenc gaire les tradicions!
Tampoc, les normes "cançoneres"!
Val a dir que no comprenc gens
el “fer” pel que toca i el “dir” pel
que s’espera escoltar. M’ofego
dins aquests absurds murs,
mancats d’enormes finestrals
i llargues balconades. Em moro,
gaudint de salut, pel protocol establert!
Em marceixo per dins i no cal dir
que per fora també. M’he despertat
de la letargia a la que he estat abocada
durant anys. Ara puc dir que parlo
sense embuts i faig amb gratitud.
No espero l’aprovació de ningú,
més si desitjo estimar-vos a tots.


diumenge, 11 d’octubre del 2015

Silenci sòlid

Dedicat a la Plça.Dr.Narcís Figueres Reixach -Girona


Silenci, com quan la terra respira
per la seva crosta esquinçada.
Sòlid, com els arbres, on fan llars
petits ocells, i on les branques
elaboren pentagrames de notes
insòlites, inusuals, exòtiques.
Silenci sòlid, quan les campanes
t'abdueixen cap una lliure fugida
d’un mera realitat que n’és tan sols
un malson feridor, llunyà i sarcàstic.



Il·lustracióVichy Narvaez


dilluns, 5 d’octubre del 2015

Adéu...

Us escric aquestes lletres tan sols
per dir-vos “adéu”. No és un adéu per
Elena Núñez
sempre, tan sols és un “adéu plumífer”.
Us preguntareu que significa. No patiu,
us ho descriuré amb senzillesa. Aquest,
és un adéu on la persona és queda i
la ment se’n va. No rigueu, que us veig!
Necessito escriure, i per fer-ho necessito
volar. Sé que m’entendreu perquè sabeu
que no us respondré per molt que em crideu.
La habilitat de volar és un do que no penso
malbaratar amb la rutina d’aquest món físic
lligat per les hores, les necessitats i la poca
llibertat de ser un mateix a cada moment.
No em crideu ni per a menjar. Quan he alçat
el vol, les necessitats fisiològiques, ipso-facto
desapareixen. Ara bé, si ho heu de fer, que sigui
tan sols per dir-me que també heu aprés a volar...



divendres, 2 d’octubre del 2015

Cervells "sense nom"


Els cervells són com els pebrots de padró;
no perquè uns  piquen i els altres no, sinó
perquè surten al món totalment “immadurs”.

Hi ha cervells intel·ligents, llestos, pragmàtics, volats, quadrats,  dolents, insípids, maquiavèl·lics, neurastènics, i els que s’anomenen “sense nom”. Com exemple fàcil de comprendre en seria un d’ells el que habita dins el president de la nació espanyola,  que a part de repetir incansablement les paraules;  llei i constitució, no entén gaire, millor dit gens,  que res del que diu té cap mena de significat, ja que no aporta cap ínfima qualitat de discurs i els recursos que té a l’abast ni els llegeix ni els entén.



dijous, 1 d’octubre del 2015

LUMA D'ELPU

                                                                 Gràcies María Dubon !
Hola Mònica,
M’han regalat el teu llibre i vull fer-te arribar la meva opinió i el meu agraïment per la bona estona que he passat llegin-ho.
Luma d’Elpu és una obra plena de delicada tendresa i de imaginació. Una història que captiva per moments i atrapa al lector en una xarxa teixida de fantasia.
Has barrejat realitat i ficció, mons reials e inventats, per a narrar una aventura màgica amb una pinzellada de filosofia vital. La vida, sempre la vida, malgrat el dolor, el patiment, la por o la manca d’amor. La vida com un destí ineludible. La vida en plenitud para suportar la lluita quotidiana.
Felicitacions per aquest treball.
Petons
María
Setembre-2015

dimarts, 29 de setembre del 2015

Vot/Bot


Crec en el vot individual quan es manifesta en el bot conjunt!
Perquè quan un vota, exerceix la llibertat de pensament.
Perquè quants molts boten, exerciten la unió d’un sol pensament.
Agafats del braç “el senderi” i “la bogeria” arrasen amb les emocions
internes de cadascú, i aquestes es transformen  en sentiments purs.
Botar i votar, quan van junts de la mà, no hi ha manera de frenar-los!

diumenge, 20 de setembre del 2015

Estel d'Estelada

Rokooko

Amb nou rumb i a mar oberta,
neden els somnis recuperats
d’un temps passat, d’un enllà
enterrat amb esperances marcides.
L’erosió provocada per l’avançar
de la vida els ha aflorat en un oceà
d’incertesa on les ones embogides
es mouen tant cap a mar endins
com cap a mar enfora, prenent
les regnes d’un nou món que viurà
per a recuperar-se i no tornar.

diumenge, 13 de setembre del 2015

Carta de Catalunya a Espanya

Ofra amit

L’amor dels meus és tan fort que ni les tempestes vingudes del centre ja no em poden fer més mal. Recordo quan em vas liquidar amb remolins color oliva. Estava tan i tan cansada! Vaig haver d’entrar en coma perquè no podia amb el dolor color vermell. Estava molt cansada, saps! No tenia més colors que els propis. Ara, però, després d’anys de vitamines i exercici mental estic preparada per a la meva resurrecció. Els camps, plens de vinyes saludables estan esperant la collita, que no dista gens llunyana. La teva supèrbia t’ha impedit veure els abonaments que m’has enviat, que han estat com pluges de pedra, fang, i ales. Estic renovada i et dono les gràcies per la teva ignorància. Adéu estimada Espanya! Aquí sempre seràs benvinguda quan parlis amb intel·ligència, coneixement i respecte. Però també quan tractis amb respecte a les teves vinyes. Dóna’ls-hi coneixements per avançar i viure en tranquil·litat, ja que sinó continuaràs autodestruint-te. Aprèn a viure sense els teus estimats arguments de la por, aquests se t’estan quedant obsolets. Ànims! Tu també pots renéixer dins la saviesa del bon fer i de l’escolta. Deixa de tractar-les com a “estúpides”, no es pot viure eternament del caciquisme. Ànims! Sé que tu també saps treballar!


dijous, 3 de setembre del 2015

Parla'ls de tu estimada Catalunya!

Lola Anglada



Parla’ls de tu, estimada Catalunya!
Parla’ls en la teva pròpia llengua
o amb altres que ja coneixes, però,
parla’ls de tu! Parla’ls amb sentiment
d’arrel i criteri. Parla’ls de les raons
del teu bitllet cap el futur, però sobretot, 
parla’ls de tu a aquells que et vulguin conèixer
i sàpiguen escoltar. Nosaltres t’estimem, sí,
i molt. Ells, tan sols et desitgen perquè et
necessiten com a ’individus arcaics de ment
militaritzada que són. Solament et volen
per poder seguir xuclant i restar asseguts
en poltrones fetes de sang de temps passats.