Tacte conscient

El tacte, aquest sentit tan despert,

i alhora tan adormit. Aquesta delicadesa

que ens desperta l’exquisida afabilitat

que ens agradaria percebre en tot moment.

El tacte, aquesta percepció tan perfecte,

i alhora tan imperfecte. Aquesta tendresa

que ens arrastra a la cruel submissió

que ens endinsa a un plaer efímer.

El tacte, aquest sentit tan vital,

i alhora tan mort. Aquesta exquisidesa.

"El més petit de tots"...la recordeu?

El més petit de tots, un símbol per a la Dignitat d'un poble

L'any 1937 el Comissariat de Propaganda va adoptar com a icona de la seva activitat la figura creada per l'escultor barceloní Miquel Paredes: un nen milicià que crida a lluitar contra els facciosos: Se li posà el nom d' "El més petit de tots" en record de la cançó popular "Els tres tambors".

Amb posterioritat es va encarregar una lletra a Pere Quart que va ser cantada amb la tonada de la cançó popular per Emili Vendrell i a Lola Anglada se li va encarregar un conte inspirat en aquella figura.

D'aquella figura se'n van fer milers d'exemplars que eren presents a moltes llars catalanes.

Aquesta figura representava l'esperit de resistència del poble català en la imatge d'un infant que duia a la ma la nostra bandera. D'aquesta figura se'n van fer milers de còpies. Amb el franquisme la majoria es van destruir per por a represàlies.

La Comissió de la dignitat amb la col·laboració d'Art i Miniatures ha promogut la reproducció d'El més petit de tots perquè creu que avui segueix representant al nostre poble i el seu esperit de lluita amb voluntat de ser respectat. És un símbol de la dignitat de Catalunya.

Bibliografia: Comissió de la dignitat : http://www.comissiodeladignitat.cat/

"El venedor de pors"

Hi havia una vegada un home de mitjana edat que va prendre la determinació de posar a la venda totes les pors que ell posseïa. En poc més d’una setmana les havia venut . Cadascuna d'elles havia anat a llars diferents. No pensava que pogués vendre-les, ja que la majoria de les ànimes fugen d’elles. Però l’èxit havia estat rotund. Tan sols se’n va quedar amb una, aquesta no la va incloure a l’anunci que va posar al diari. Podia viure sense cap d’elles, però no podria viure sense la que es va quedar, ja que sinó el camí de la vida hagués estat molt avorrit, i ell era dels que li agradava jugar...amb la vida. L’única por que es va quedar va ser la por a la incertesa.