Devorada

Aquesta ment inquieta que m’acompanya

diàriament, se m’ha convertit en devoradora

de lletres sense sentit que m’absorbeix

com notes de música que m’entren

dins el cos i em remouen la sang.

Em plouen de tot arreu i per tots racons.

A vegades vull ignorar-les, però són tan

Intransigents que acabo sotmesa

a la seva xarxa hipnòtica. No puc

desfer-me del seu embruix i molt menys

de la necessitat de posar-hi ordre.

Laterals

Des del balancí del balcó de casa, observo

I.López

una paret assolellada amb grans finestrals,

una altra, ombrívola, amb petites finestretes;

dos parets unides per una mateixa base.

La cantonada és el seu únic contacte.

Un lateral té encant, l’altre és tristoi,

però jo, admiro aquesta diferència,

ja que tant un com l’altre han estat creats

amb un propòsit, una funció. I gràcies

a això hi ha vida darrera aquests murs,

tot i que des de dins no es pot apreciar

l’alegria d’una paret i la pena de l’altra.

L’edifici en sí, no és sinó que la viva imatge

del nostre món real, on cadascú fa la seva

funció mentre la terra va fent el seu curs.

Forrellats

Pedro Fausto Rodríguez Pérez

No em deixen escollir el que sento,

em programen amb idees inflexibles

que m’empasso sense poder pair.

M’és difícil comprendre aquest caminar

farcit de rutes variables per peregrins estàtics.

Fatu

 

La porta que porta enlloc

està envoltada de voltors

a l’espera dels desesperats

que es presenten amb pretensions

sense arguments, faltats d’una ment

clara que els dur a una parla dura

de l’ego, on tenen el seu “lego”

abominable i detestable.