Era tot tan irreal... No entenia la malèfica crueltat que
regnava envers a tot ésser viu i
desemparat. Tot estava sota el domini d’unes lleis que no representaven
completament res de res. Angoixada per tot el que veia, desitjava sortir
d’aquell món on ella no havia demanat anar-hi...
—Era un càstig?
—Que havia fet ella perquè
l’enviessin a contemplar tota aquella absurda vida?
—Havia fet alguna mena de
mal?
—Havia comés crims?
Aquestes i altres preguntes
li tronaven en el cervell, però mai obtenia resposta. Era esclava de la
situació, més s’obligava a pensar que tot era el somni d’algú on ella s'hi
havia infiltrat per equivocació, i el món aquest no existia.
Pintura Ernesto Sabato
