dissabte, 5 de gener del 2013

QUI SÓN?


—Són tres reis, diuen, un de blanc, un de ros i un de negre.
—Per què la diferència?
—Quina diferència? Tots són reis!
—La diferència entre blanc, ros i negre!
—Ah! Perquè els nens d’arreu tinguin un rei a la seva versemblança...
—I els xinesos?
—Ells no són catòlics! No els hi fan falta els reis d’orient!
—Ah no? Doncs ells pertanyen a “oriente”.
—Sí, són d’aquestes coses extravagants que no s’entenen gaire. Perquè posats a pensar ja em diràs que tenen a veure les joguines que porten aquest tres reis als nens d’ara, amb l’encens, l’or i la mirra que portaven en època ençà...
—Ui! Ara ja m’he perdut del tot. Què és això d’encens, mirra i or?
—Són els regals que els tres d’orient van portar al nen Jesús al portal de Betlem...
—I que en va fer de tot això?
—Era simbòlic; l’or honrava a Jesús com a rei del jueus, l’encens  honrava a Jesús com a Déu, i la mirra era la senyal que Jesús era home i moriria...
—Així, primer el van enaltir i després el van soterrar.
—Dit vulgarment sí...però la història en sí és bonica i l’ha han fet durar i durar... 

dilluns, 31 de desembre del 2012

Hem de parlar!


—Ernest!
—Sí, carinyo?
—Hem de parlar!
—...
—Ernest?
—...
—Erneeeeest!....Ui!!! Ara me n’adono que he utilitzat les tres paraules clau que activen l’anella que provoca l’explosió de canvis. Catxis... tan sols volia parlar-li de que ell era el millor que m’havia passat en anys..En fi, ja tornarà...o no?