 |
| Estela Vulich |
Tres capes cobrien a la noia, cap d’elles
l’abrigava , però. La primera era la vida,
la segona era la lluita, la tercera era l’amor.
Amb totes elles va conviure en el món real
dels altres. Ara havia perdut les tres capes
i es sentia abrigada, però. Estava lliure
de les emocions del món real dels altres.
Era vida, coneixement i amor.
