dissabte, 26 de novembre del 2011

ACUDIT

Fa anys me'l van explicar, i encara ara quan imagino l'escena ric.
Tan de bo us faci brollar un somriure. 

Dos avis asseguts davant la llar de foc...

—Pepet! Què penses?
—Ai no res, Maria!
—Va Pepet, digues què penses ?
—No res Maria! Què vols que pensi!
—Vaaaaaaa  Pepet, vinga, digues què penses?
—Renoi! No ho sé Maria el mateix que tu, dona.
—Aiisssc que berro que ets Pepet!

dijous, 24 de novembre del 2011

7- QUATRE AMIGUES !!!!


Un dia qualsevol, en un pis qualsevol, en una ciutat qualsevol;
-Ja tinc el menjador pintat noies, veniu a casa a fer el cafè, avui- digué l’Elvira.
-Sí, així veuré el “dichoso” color magenta –digué la Rocío.
-És un color rosa-fúcsia- aclarí la Beth.
-No, el rosa és rosa i el fúcsia és fúcsia,! –exclamà la Lucia.
Les noies, sense posar-se d’acord amb el color, van quedar a les 16h a casa de l’Elvira. L’última en arribar va ser la Rocío.
-Hola a totes, just quan sortia m’ha trucat “mi madre”-s’excusà ella per la tardança.
-Què és aquesta olor? -preguntà la Beth.
-Ostres sí! –digué l’Elvira estranyada.
-Dios! Que “coño” t’has tirat a sobre Rocío?- cridà la Lucia, tot apropant-s’hi olorant-la.
-JOOOO? –preguntà la Rocío amb cara de sorpresa.
-Dios Mio! Et vaig dir que et posessis dos gotes d’oli d’ametlles  a la ma i que et servia per tot el cos-digué enfadada la Lucia.-QUANTA TE N’HAS “ECHAO”?.
L’Elvira i la Beth es miraven l’espectacle des del balcó, aquella olor era insoportable.
-Em vas dir: “2 GOTES A LA MA PER CADA PART DEL COS”-respongué la Rocío.
-Però que no veus com brilles?-digué desesperada la Lucia.
-Sí, he pensat mira que “piel” més radiant amb la solució de la Luci! – manifestà ella.
-NO M’HO PUC CREURE!- cridà la Lucia sortint a la terrassa amb les noies.-NO ME LO PUEDO CREER!
Totes se la miraven i li feien senyals perquè no se’ls hi acostés.
Els remeis naturals i la seva basant tòxica.

dimecres, 23 de novembre del 2011

MON CAVALLER

Com es pot arribar a palpar l’essència
obviant ser descarada, mon cavaller?
Com travessar el delicat filament
que protegeix l’ocult greal de l’amor
sense donar entrada a la recta ment
i evitant esquinçar cap tall de labor
d’aquest teixit que el guareix, mon cavaller!
Em sento presonera de la ignorància
del meu regne, el qual es va desintegrant
i oxidant per moments, mentre va caient.
El cavaller cavalcant impetuós
travessa boscos, camps i grans muntanyes
sota vendavals i fortes tempestes.
Els paisatges no mostren més que tristor
Il·luminats per la sublim llum dels llamps
incessants i rabiosos caiguts del cel
enfosquit, on també s’escolten forts clams
de lluita entre el domini de l’àngel
i el domini d’aquesta basta terra.
La dama submergida en el bordat
on els fils lidien la seva guerra
en color sang, or, esmaragda i blat
mentre unes llàgrimes aparegudes
banyen els quatre colors que cobren vida,
i el cavaller avança cec per aquelles rutes
marcades per la bella dama viva.

dimarts, 22 de novembre del 2011

HAIKUS... tempestes i pluja


Arriba el tro
gent corrents cap a casa.
Refugi segur.

Gotes perdudes
de tempesta passada
són ignorades.

Gota caiguda
sobre la fulla verda
del petit cargol.

El riu baixa ple                            
revessant els seus límits.
Els grills escapen

diumenge, 20 de novembre del 2011

MOLTES GRÀCIES A TOTS I A TOTES


 Us agraeixo moltíssim les vostres visites, comentaris i reaccions.
 El fet de superar les 1000 entrades, m'està encoratjant enormament.