dissabte, 19 de maig del 2012

CAMPANADES DE MAR

Si escolto sonar una campanada, està bé,
ho trobo festiu si són dues les que sonen,
si en sonen tres, em començo a deprimir,
em moro si segueixen  quatre  clinc-clonc,
ja puc tremolar si en són cinc les que sonen,
si en sona la sisena, em ben cobreixo les orelles,
galopo cap a casa si la setena  sona,
se’m para el cor si sona la que fa vuit,
novena sonant  anuncia el prop final,
em tapo el cap si la desena ressona,
si l’onzena sona em ben esgarrifo,
repica i repica, les dotze han tocat.  

A l’hora pactada va desaparèixer,
esfumant-se de la terra i ressorgint
a l’aigua, on un xaruc  Neptú l’esperava
rondinant per endur-se-la al fons marí
que és d’on va sorgir la sirena Mimi. 

divendres, 18 de maig del 2012

EL JARDÍ DE L'ÀNGEL.... Temps de flors a Girona

Ell, el  que guaita, el que esta pendent,  el daurat àngel que escampa la seva llum per tot l’entorn. Ell, el que custodia des de l’estrep enlairat, el que albira per entre mig de les fulles i els arbres. Ell, el fanàtic seguidor de cada moviment emprés per les dones del ganxet. Elles, les que omplen l’indret amb  llanes acolorides, amb dits inquiets, amb fulls de revista, amb canterelles suaus d’inesgotables veus tranquil·les i rialleres. Elles, les que son unes estranyes en el pati del Jardí de l’Àngel.  Ell, el que està acostumat a romandre sol.  Les flors, les altives flors de tota mena que empolainen el lloc, les que enamoren amb sedosa delicadesa i varietat de colors. Ell, el que no percep la fragància i s’adona que la olor no pot embriagar  a ningú. Ell, el que es conforma amb la vistositat que el Grup de la llana de Girona ha fet amb l’espai. Ell, el sagaç que no vol perdre cap mot, cap puntada, cap mirada, cap entrada verificada dins l’atri. Ell, el que llueix satisfet  per  la companyia atorgada en els dies que perdura l’exposició de flors a la seva estimada Girona.

dijous, 17 de maig del 2012

HAIKUS... Els ulls


Mirada trista
en els ulls de la il·lusió,
desengany rebut.

Llàgrima viva,
salinitat a la pell
i turment al cor.

Ulls negres, ulls blaus,
ulls marrons i també verds.
Mirada única.

Infant observant
les cabrioles d’un ocell,
vida sorprenent.

dimecres, 16 de maig del 2012

3- EL PREGONER

Bon dia terrícoles! Som-hi!
Vosaltres, els buscadors de la veritat.
Els que busqueu i voleu les paraules
de la certesa. Aquella que voleu escoltar,
mes no la real. Vinga companys de vida!
Accepteu la realitat com la veritat de les
vostres vides. Vides desgastades!
Vides infructuoses! Vides corruptes! Vides seques!
Tots plegats som cercadors de la nostra veritat
però no de la veritat en sí. Ens auto-enganyem
per avançar en aquests quatre pams de terra,
on la supèrbia avergonyeix a la senzillesa,
la possessió enclasta a l’amor,
i la matèria descol·loca a  la il·lusió.
Humans caducs, obriu els ulls, no
us abandoneu al paradigma obsolet
d’un món faltat de sang viva, sang que
senti, sang que vibri per les novetats
del que podeu fer, no del que us imposen.
Política, religió, costums, tots elles serien
una bona base per fer d’aquest món un lloc
digne de vida punyent. Però s’ha malbarat
tot el “cotarro” per les idees equívoques que
es porten plantant per la avarícia.
Hi ha lluites per terres, per Déu, per diners...
Les lluites del saber, de la cultura, de l’aprenentatge
són mitigades per la corrupció. No interessen companys!
Si el poble penses, es convertiria en una arma
mortífera pels carronyers. No interessa terrícoles!
Obriu la ment, obriu els fets, actueu i tanqueu més la boca!
Vinga companys de vida! Endavant!!!

dimarts, 15 de maig del 2012

Petit món


Sinuoses corbes  envaeixen
aquests quatre pams de sorra,
on dits juganers no poden
deixar d’escatar, gratant
la terra a la recerca
d’alguna cosa perduda.
Dolces ventades, capbussen
la meva carcassa eixuta
privada de moviment
cap una aigua fresca i clara.
El sol, coronant el cel
com un far atrotinat,
escampa la seva llum
calenta pel breu retall
terròs del meu petit món. 

dilluns, 14 de maig del 2012

Realitat de somni


M’agrada entrar en el món dels somnis  
on vius i sents  el que una realitat  
et priva.  Gaudeixo amb el somiat,  
i en palpo el que el món material ignora. 

diumenge, 13 de maig del 2012

T'ESTIMO GIRONA!


Perquè m’enlluernes
amb tants de colors
jo vull regalar-te
paraules d’amor;

Mil pètals et banyen
per tots els racons,
Girona estimada.
I aromes en ballen
la dansa del cor,
estimada Girona.
En vull ser la teva flor
i com perfum et vull ,
Girona estimada.
T’estimo de sempre,
per sempre t’estimo!”