Dol

Em toco les mans i jugo amb els dits mentre la pell se m'arruga davant els meus ulls. Les mans; el cor, els dits; l'ànima i la vida; una arruga constant amb punxes verinoses camuflades per tot arreu. 

Fum espès

Asseguda a la repisa de la finestra del petit porxo, mirava l'horitzó. Ella intentava buscar alguna espurna on agafar-s`hi, però no va poder. Res va ser el que semblava. Ella hi havia cregut. Però igual que l'horitzó, ell també era canviant segons el lloc on un es trobava.

Pintora: Marta Moro