Desdibuixada

La mare lluna avui

està sota una boirina

espessa que tan sols deixa

entreveure la figura

culminant a la que arriba.

El vel blanc de la preciosa

núvia no ens deixa veure la faç

radiant ni la plenitud

absoluta del tancat cercle.

BRUNA

Donavan Sulivan

Sola s’ha quedat pobreta,

el seu referent l’ha deixat,

s'ha d'espavilar, però ella, 

la Bruna, va perduda

igual que la seva mestressa.

Masses coses juntes les tres.

Masses vivències dures les dues.

Massa dependència una.

So mort

Elena Núñez

No escoltis si no vols,

però tampoc parlis.

No es poden dir grans mots

si l’oïda t’és inútil.

WERT

Les peripècies magistrals

del mico enfilant-se als arbres

és comparable al polític

amb càrrec de ministre

sense cap més propòsit

que el d’ imposar,  ignorant

l’evolució de l’ésser humà.

Tan mateix l’elegància del mico

no és comparable amb la vulgaritat

del ministre que implanta el passat

en el present per vexar el futur.

Comerç

Era romana, es deia Atia . Era filla d’un mercader sense ètica i sense moral. Venia tot el que era seu, i ella era seva. Era filla del pecat  perquè a la seva mare també la va comprar i després la va revendre. No el movien els sentiments, tan sols els diners. Sense filla podia viure, sense diners no. Aquell mercader va arribar a ser el més ric de tota Roma. No coneixia l’amistat ni el bon fer, però això no el va impedir viure molts anys. Es va morir de vell, sense esposa, sense filla però ple d’or, que de fet és el que volia. Atia es va suïcidar al poc temps de ser venuda i sa mare havia fet el mateix, ja que no va poder aguantar el dolor de ser separada de la seva filla. Totes dues van anar a esperar al vell mercader a les portes de la mort. Ell, en veure-les, va entendre que la vida no té fi, però ja era tard, molt tard. La foscor el va anar estirant cap a les profunditats on tot era brut, negre i fastigós. El mal havia comprar al mercader.