Cuidava aquell racó com si li anés la vida.
Era un indret petit, amb quatre flors comptades i una petita font on l’aigua
feia anys que no brollava. No hi tenia cap record allà, tan sols li agradava la
calma que s'hi respirava. L’havia descobert poques setmanes abans del
cataclisme que li va provocar una situació inesperada i farcida de foscor. Allí
s’hi trobava a gust, allí hi va veure la llum que necessitava, allí la van
trobar quan va decidir marxar, però no la van trobar a ella no, sinó la seva
roba i les seves poques pertinences. Allà havia deixat el trauma patit. Allà
havia trobat el nou camí. Mai més ningú la manipularia ni abusaria de les seves
emocions i sentiments. Allà la van venir a buscar qui realment l’estimava. Allà
va trobar la pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada