dissabte, 6 d’octubre del 2012

La vida segons Annasus


En aquells dies, anava Anen caminant cap a casa del seu germà  Ardnas per ajudar-lo amb  la collita. En el trajecte, sota un cirerer i plorant, es va trobar a un home que havia  perdut l'única ovella que li quedava. Una epidèmia havia matat tot el seu remat en pocs dies.
Aleshores Anen li va dir:
—Bon home, vingui amb mi, vaig a casa el meu germà a recollir els fruits del que ha sembrat i tal vegada podeu arribar a un acord amb ell per poder adquirir alguna ovella o vaca, doncs també té animals.
—Gràcies amic! Però no busco cap reemplaçament, doncs estic plorant per l’enyor, ja que sé que encara que a mi se m’hagi ensorrat la vida, el món no s’acaba aquí.
—Disculpeu-me bon home per haver intentant suplantar el que per vos era la vostra vida.
—Amic! La vida és el que nosaltres ens imaginem, perquè la realitat individual no pot ser mirada sinó amb els propis ulls i amb el propi cor.

Annasus, amb aquest breu relatat volia donar a entendre que la nostra vida és imaginada per la realitat d’uns altres ulls que no poden comprendre la finalitat real.

divendres, 5 d’octubre del 2012

Codi


La clau de l’univers ets tu,
que no jo. Però si que en sóc
en canvi, un petit rossinyol *
d’aquest món aïllat i meu.


*Ferro prim i llarg doblegat per una punta que serveix, a falta de clau, per a fer córrer els pestells 

dijous, 4 d’octubre del 2012

Bàlsam


Si jo fos perfum, voldria
ser un aroma delicat,
dolç, que extasiés tot
el meu entorn sense
donar-li cabuda a cap
de les àcides olors
fiançades en aquest món
mil·lenari i malaltís.

dimecres, 3 d’octubre del 2012

Qui és qui....!


—Amb qui parles...?
—Amb el gat!
—I per què no parles amb persones...?
—Perquè no n’hi ha!
—Doncs jo en veig...
—Doncs tens visions!
—Jo? Seràs tu, que en tens de visions...
—Perdona! Que tu vegis el que no hi ha no vol dir que jo estigui trastocada.
—Jo no he dit això...
—Explícitament no, però encara se escoltar entre mot i mot!
—Sí, però jo parlo i tu dedueixes...
—Exacte! Veig que a la fi te n’has adonat!
—No estàs bé, eh....
—El que tu pensis és ben teu. Jo sé el que jo penso i em crec el que “jo” sento.
—Val més que calli....
—Tu mateixa, si calles, s’ha acabat la conversa!

dimarts, 2 d’octubre del 2012

Compàs!


La música que s’escolta
quan plou, de les gotes d’aigua
aterrant a les grans fulles
de l’arbreda, tan sols és
comparable a les notes
d’un baix marcant el compàs
de la selecció escollida.

diumenge, 30 de setembre del 2012

Blanc trencat


La foscor dins la nit blanca,
sota l’esguard de la vida
emmalaltia a l’univers.
Llàgrimes de meteorits
mutilaven el planeta
farcit d’estrelles que veien
l’estropell des del seu cau
totalment inabastable.