Això no és sa...

Estava feta un nyap al llit, no per apatia ni problemes existencials, estava sota el nòrdic per dolor fisic. Portava cinc pastilles i no la calmaven, allò li recordava el dolor de l’ànima que no la cura ni Déu. Les dormides que feia la portaven a mons on hi havia monstres, coses incoherents i un galimaties que la feien despertar. Si dormia patia, si estava desperta patia. 

-Què podia fer?- es va preguntar per a si mateixa la Nika.

La resposta va resonar en el seu cervell com un crit fet des de d'alt d’una muntanya

-Deixa el llibre que estàs llegint, hòsties! Que no ets tu, és la protagonista!

La veritat és que no és gens sa involucrar-se tant en el que es llegeix.

Sacsejada

Iba la muerte descalza por la calle gris y sucia del barrio de Santa Fe, cuando un hombre con capa y sombrero se cruzó en su camino. Ella, la muerte, paró sus pasos y se giró a observarlo . De repente, pasó lo inevitable, un cuervo negro con ojos centelleantes apareció de la nada y plantándose delante del bolígrafo  exclamó: - Però tu no escivies en català? 

Deu meu! L’ensurt que m’ha fotut el corb m’ha fet caure de la cadira i ara porto dos punts al cap. No es pot estar tan concentrada quan els animals tenen veu propia dins les històries.

Silenci camuflat

-Arribes tard!- li van dir quan va entrar per la porta semi oberta.

Ella, sense excusar-se els hi va dedicar un petit somriure de disculpa. Però el que no sabien era que encara havia arribat prou d’hora per tots els entrebancs que havia trobat en el trajecte des de casa seva. La veïna del davant va sortir quan ella estava esperant l’ascensor i li va demanar que si podia ajudar-la un moment, doncs el gat se li havia posat darrera la rentadora i no podia sortir. Això li va costar una esgarrinxada a la ma que ningú havia apreciat. Quan va sortir al carrer una bici se li havia tirat a sobre fent-la caure al terra pelant-li els genolls, doncs havia decidit posar-se faldilles aquell dia, però tampoc ningú ho havia apreciat. Quan per fi havia trobat aparcament no s’havia adonat de la bassa fonda que quedava al costat de la porta, cosa que va provocar un peu xop i una sandàlia marronosa comparada amb la blancor de l'altra, però evidenment tampoc ningú ho havia vist.

-Si us plau! La de l'esgarrinxada, genolls pelats i amb diferent color de sandàlies ... podria asseure’s perquè poguem començar la sessió?

Hi ha coses que no es poden amagar encara que els que et rodegin no et diguin res.