PERCEBRE

Ballava pel cim de les notes 

de saltiró en saltiró.

La melodia, la perseguia;

re, mi, fa, sol, re, sol, fa, do.

Amb les dues ales ben esteses 

i el petit cor ardent d’estrelles,

dansava al so d’un violoncel 

harmoniós. Sense presa, sense fi.

Era la vida, era el sentit. 

ADREÇA

—Disculpi’m! Estic buscant una adreça.

—Digui’m. Digui’m! A veure si puc ajudar-la.

—He d’anar al carrer dels Ignorants.

—Molt fàcil! Li explico: Ara som a la Pça.Indepència, ha d’agafar aquell carrer del fons que és el c/Societat Callada, passarà per davant d’un edifici molt modern que és la seu del Partit Camaleònic. Davant mateix d’aquesta construcció hi ha un carrer estret anomenat Carreró Incomprès. Aquest dona sortida a la pça.Abús de Poder. Un cop aquí pot escollir entre dues bifurcacions. Una, és l’Avinguda Pobres ciutadans i l’altre és el carrer dels Estafadors. Si escull la primera podrà gaudir d’aquest sol que fa avui, i si escull la segona gaudirà de la frescor. Totes dues porten a la placeta dels Manipuladors. Aleshores, un cop allà ha de buscar el Bar Els Parats i ben bé al costat hi ha el carrer dels Ignorants.

—Moltes gràcies bon home! He pres bona nota! Li estic agraïda...

—Si no és molt preguntar... Que podria saber exactament que hi va fer?

—Oh i tant! Vaig a veure una amistat que hi tinc perquè m’ha dit que allà si viu de meravella.

—Ai! Quina sort la seva amistat! Jo visc en un lloc esgotador.

—Caram! On viu?

—En el carrer Imbecil·litat col·lectiva. Allà cada dia hi ha concentracions envers al que ens volen fer creure i el que realment és.

—Vaja! El nom del carrer és en honor a...?

—...a uns personatges que es van vendre la Independència de la nostre terra per ignorar la veu del poble.

—Bufa! Si em vol acompanyar i estar-se una estona a casa de la meva amistat vostè mateix.

—Moltes gràcies senyora, però estic cansat i les poques energies que em queden les dedico a observar la direcció de la gent. Se’n faria creus de les rutes que agafen. Li desitjo molt bon dia!

—Igualment i moltes gràcies per la seva informació!

—A disposar!

PELS MEUS ESTIMATS LECTORS

M'agrada escriure i ho sabeu prou bé. Però encara m'agrada més, poder donar-vos un retall de vida, una breu d'història, un sentiment, una fantasia, una cançó....diàriament.

Quan no puc penjar alguna cosa al bloog per vosaltres; “els meus lectors”, sento que us deixo a l'estacada. Vull que sabeu que quan passa això, és per motius aliens al meu desig i disposició, doncs com totes les vides sempre hi ha imprevistos, i sort d’ells, perquè sinó no creixeríem mai en aquest món terrenal i en el que estem obligats a fer i desfer.

VULL que sabeu que sempre estaré en aquest costat i quan això no succeeix és per motius diversos que no puc canviar.

El meu propòsit és estar diàriament amb tots vosaltres, el propòsit de la vida es veu que n’és un altre, i ens hem de complementar i  tolerar mica a mica, a vegades guanyo jo i d’altres guanya ella...però això és la vida; un cercle on tan estàs a baix, com a la dreta, com avall, com a l’esquerra.

NO US ABANDONO, que us quedi clar, ES ELLA QUE M’HA GUANYAT, amb històries diverses de la quotidianitat i amb les qual he de lidiar...COM TOTS VOSALTRES. Perquè la vida està CASADA amb tots, fins l’últim moment ;-)

UN PETÓ! 

QUIMERA

Recordo aquell dia com invoco aquesta nit,

plovien estels aital melodies de Brahms.

El núvols bramaven: "quina delícia d’amants".

Jo n’era gavina, tu un fort voltor.

Tot era immortal com Merlí el mag.

Invoco aquell dia però també recordo...que no existí.