dissabte, 11 de febrer del 2012

A UN PAM DE TERRA


Caminar a un pam de terra 
em permet entrar a un món
on els sentits són requesta
fresca de grans  emocions  
que afloren sense cap més  
precepte que el de donar,
cedint-me la llibertat
agresta de conversar  
amb tota tranquil·litat.
Avançar a un pam de terra
em permet vagarejar amb nuesa
i créixer amb dignitat .

divendres, 10 de febrer del 2012

GENT!!!! DESPERTEU-VOS!!!!


Ens tenen per imbècils, els nacionals.
Formem part d’un país massa corrupte
on qualsevol indici que els desfavoreix,
es ben aniquilat amb la parsimònia
d’un poble ben lligat per uns monopolis
que han forjat les cadenes per assegurar-se
la seva indefensió davant les abruptes
lleis creades a la seva mida i imatge.
Però haurien de pensar que el pitjor d’un ésser
humà, es que no tingui res per a perdre,
perquè aleshores neix la cruel indignació.
La justícia, les lleis i la monarquia
són una imposició on beneficiaris i corruptors
són la mateixa font. Quina amargor tan gran,
que un país retrocedeixi cap el seu passat
quan la generació aquesta, hauria
de gaudir del llegat de la llibertat. 

dijous, 9 de febrer del 2012

ESPASES, BASTOS,OROS I COPES


EL LLIGAM AMB EL COMPANY 

 JOC DE LA BOTIFARRA

Estones breus envoltades d’incertesa
on l’atzar et fa escollir destí
que nosaltres defensem amb destresa
quan es va perfilant el camí.
Sóc dama de desgavell i tu el rei de l’ordre,
que em premies quan els trumfos són comptats
i em renyes si no faig be els descarts,
mentre en silenci penso, si algun dia n’aprendré.
Els enemics, ataquen amb enginys calculats
tant sigui per la dreta o l’esquerra
provocant maliciosament l’esclat d’una guerra
que intentem guanyar a base de dats.
Hi ha copes, troncs, espasses i monedes.
Tot voleia entre els dits inquiets i aferrissats
amb moviments ràpids de ratadors i ratats.
La victòria s’anuncia en un tres i no res,
Entre “canta”, “contro”, “recontro” i “Sant Vicenç”

dimecres, 8 de febrer del 2012

8-QUATRE AMIGUES !!!!


Un dia qualsevol, en una trobada qualsevol, en una ciutat qualsevol;
-Bon dia noies! Ja esteu a punt?- preguntà l’Elvira a l’arribà.
-Ara li estava dient a la Rocío que m’ha costat molt llevar-me! –digué la Beth.
-Doncs jo m’he llevat fresca “como una rosa”.- afegí la Rocío.
Després de 10 minuts parlant i organitzant les maletes al cotxe.
-Carai! Si que tarda la Lucia- digué la Beth.
-A veure si li ha passat alguna cosa!- mormolejar la Rocío.
-Quan l’he trucat ja estava en peus!- va dir l’Elvira.
Després de 10 minuts més, escoltant una historieta de la Beth.
-Ja li va quedar clar que ens trobaríem aquí?- preguntà la Rocío.
-Home! Si va estar ella qui va dir el lloc!- exclamar la Beth.
-Vaig a trucar-la?- va dir l’Elvira.
....
-Hombre! Ya era hora Elvi, llevo rato esperandote-  l’escridassar la Lucia.
-Que dius nena! Nosaltres tres fa 30 minuts que t’estem esperant a tu!-  li respongué l’Elvira.
-¿Como? Però si tu dijiste que me LLEVARÍAS!-  cridar la Lucia.
-¿YO? Jo no et vaig dir que et....MERDA! Et vaig dir que et LLEVARIA de “LEVANTARSE”!
Que és el que fet, TRUCAR-TE PER LLEVAR-TE!- digué l’Elvira cridant histèrica.
Mateixes lletres diferents significats.

dimarts, 7 de febrer del 2012

EL VENT


Et vull veure però no em deixes,
ets sentinella del teu aspecte .
Mancat d’olor em ben prives
de l’anhel de recordar-te .
Et vull tocar, però em traspasses,
ets zelador del teu tacte .
Arribes amb transparència
i te’n vas d’igual manera.
No em deixes perfilar-te
no em regales cap essència
i em trasbalses  els sentits
amb la teva intimitat.

dilluns, 6 de febrer del 2012

HAIKUS.....Veïnat


Barana mullada.
Gotes arrenglerades
cabriolant al vent.

Porta trencada,
grafits a la façana,
abandonament.

Fullam apilat
en un racó del jardí,
compost pel planter.

Finestra closa,
fred i buit a l’interior,
casona morta en vida.

diumenge, 5 de febrer del 2012

EL SILENCI PER RESPOSTA


Perquè em mires si no em veus !
Els teus ulls romanen freds i buits
com un món desproveït de Déus.  
La teva agradable veu s’ha convertit  
en una entonació tosca i estrident   
que m’ha guillat el compàs del cor,
violentant-lo amb frenètics cops ardents
de notes sense candor.
La teva fugida ha estat funesta
pel meu caminar senzill i clar,
farcit d’una realitat bella
on l’amor era la clau de la llar.