divendres, 3 de febrer del 2012

5-ELS MONÒLEGS INTERNS DE LA CLOTI


MESTRE, com vos sabeu, sóc de les que pensen i creuen que la paraula té molta força, bé, per vos “el verb” perquè ens entenguem, ja que sé que sou d’una altra generació. Més si la persona que llegeix no li dona l’entonació i el missatge real, pot crear un munt de confusions. L’altre dia estava fent la meva donació de voluntat amb el seu deixeble (que cada vegada que em veu té una fita per proposar-me...i no sé negar-m’hi...catxis l’olla), el qual em va entabanar per anar a passar la basseta al temple. Vol recollir diners per arreglar un tall de la capella que s’està desprenent....bé que li he d’explicar, ja ho sabeu prou bé, com que esteu a tot arreu. MESTRE, mare meva el que vaig escoltar en veu d’aquell feligrès que va llegir ...mare meva!  MESTRE, se n’ha adonat del que va dir el seu fill? Segons la bíblia, sant Tomàs va haver d’anar a palpar la llaga del vostre fill per assegurar-se que no fos un miratge, ja que Jesús havia mort dies abans...físicament, físicament, ja ho sé. Aleshores, el seu estimat fill Jesús li digué; “Ai, Tomàs! Benaventurats els qui creuran sense veure”!  MESTRE, MESTRE, trobo que està ben espifiada aquesta frase. El devia ben repassar suposo, no? Ara puc entendre perquè el personal beu tant, doncs veure-ho escrit dista molt de sentir-ho d’oïdes. Ara he entès d’una vegada que “beure” no és per “oblidar” no, com es diu vulgarment, sinó per creure amb tot el que els hi està passant! 

dimarts, 31 de gener del 2012

ESTRELLA BLANCA (Bernat)


Eres una llum blanquinosa al bell mig de la vida,
sabies que aquesta s’estava apagant,
però tu tan sòls volies brillar, tot i
que la llum fos més tènue.
No se’t va concedir i
aquella claror va marxar amb tu.
El que no veiem però sabem, és
que allà on estàs, brilles igual que
tots els que t’han precedit.
Tornaràs, però aquest cop
assegura’t que et deixen quedar més temps. 




dilluns, 30 de gener del 2012

CONTRADICCIÓ!!!


Deus pensar que sóc un ruc!
Almenys, és el que veig en el teu mirar;
el silenci ho corrobora i l’expressió ho confirma.

Però no en sóc de ruc!
Almenys, és el que sento en el meu mirar;
el silenci és innat i l’expressió unes faccions.


diumenge, 29 de gener del 2012

CASA NOSTRA


Mai entendré
l’enferrissada lluita
pel cim de la muntanya,
on tot home perd la intenció.
Et vull tant com et necessito
la sang se’m remou
quan et canten des del fons
quan et criden pel teu nom.
Els que hi sou
ignoreu el cruixir
de la vall frondosa
on tot home clama amb fervor.
Et vull tant com et necessito
la sang se’m remou
quan et canten des del cor
quan et criden amb afany.
Somnis desitjats
de grans intencions.
Ens manca la fe
on tot home brega per assolir.
Et vull tant com et necessito
la sang se’m remou
quan et criden pel teu nom
CATALUNYA NOSTRA
CATALUNYA SEMPRE!!!!