Noto les lloses sota els meus peus, són grises i tristes. Però l’assumpte
també és trist i opac. El xiuxiueig de
la gent a la sala d’espera és inexistent, més s’aprecia a les seves cares que el mormol va
per dins. Si prenc atenció, crec que els podria sentir. Aquí no hi ha ningú que
no vingui a buscar informació i ajut. Un ajut que necessita de la burocràcia. D’aquesta
que no hi entenem res i de la que sempre
falta algun document. Un paper que ens donarà el resultat que volem. I un com
aconseguit, intentarem anar oblidant el
que ens ha dut aquí. La vida seguirà per a ell, seguirà per a mi i seguirà per a tots els que estan aquí.
dissabte, 17 de març del 2012
divendres, 16 de març del 2012
SÉ! SAPS!
Sé de tu,
saps de mi,
però el que
ningú sap
és el que vam
sentir.
Va passar,
va acabar.
Érem adults
buscant el nord.
Records
ingrats, també grats
voleien amb
desacord
pel nostre
temps passat .
Ens clamen
una mica d’esment
encara que
només en sigui
una breu
il·lusió per la ment,
i que inciti
a que el cor bategui
de nou amb
esperança ferma
de poder tot
reviure.
Sense perdre
mai l’esma
i el desig de
reescriure
aquesta breu
història.
dijous, 15 de març del 2012
Pepa i Trini! NO ES PER RES, EH!
—Trini,
l’altre dia... No és per res, eh! Vaig anar a comprar el pa i... Però no és per res, eh! Em vaig trobar amb un
conegut que em... No és per res, eh!
—Pepa!
Has repetit tres vegades... “No és per res, eh!”
—És
que no és per res Trini, tan sols vull dir-te que... Però no és per res, eh!
—Pepa!
Per la mort de Déu, deixa de repetir la mateixa frase.
—És
que vull que quedi clar Trini.
—M’ha
quedat clar, que no és per res! Digues d’una
vegada el que vulguis dir.
—Doncs,
l’altre dia quan vaig anar a comprar el pa, em vaig trobar a un conegut. Feia
anys que no el veia, inclús pensava que ja era mort. Ens vam saludar i em va
dir... Però, no és per res, eh!
—Pepa!
—D’acord!
D’acord! És que no vull que et pensis que sóc...
—No
puc pensar res Pepa, perquè no acabes de dir res. Amés ja en dubto de que
vulguis dir-me alguna cosa.
—Sí
que vull dir-t’ho. No entenc perquè et poses així Trini.
—Em
poso així perquè ja portem uns minuts parlant i a part que vas anar a comprar
el pa i et vas trobar amb un conegut, el qual ja havies enterrat, tan sols he
deduït que el que et va dir: NO ÉS PER RES,EH!
—No,
no! Ell no em va dir; “No, és per res, eh!”, sóc jo que ho dic per clarificar.
—Déu
meu Pepa! Acaba d’una vegada, t’ho prego.
—Si
em deixes ho faré, però m’interromps contínuament Trini.
—Ja
callo! Repeteix tantes vegades com vulguis la mateixa frase, mentre jo em
mossego la llengua, tal vegada així no ens tocaran les dotze de la nit aquí
assegudes.
—Em
va dir que... però no és per res, eh!... perquè sabia l’edat que jo tenia,
doncs som del mateix any, que sinó podria afirmar que tenia deu anys menys.
—Mare
de Déu senyor! Tota aquesta faramalla era per això?
—És
que ell aparentava deu anys més.
—I? I Pepa?
—Que no volia semblar presumptuosa
, Trini!
—Doncs ho has aconseguit Pepa!
No sembles pas presumptuosa! Sembles un lloro repetidor aparentant deu anys
menys.
—Caram! Si sé que m’has
d’insultar no t’ho explico!
—I ara! No és per res, eh!...
Però no t’he insultat t’he descrit.
dimecres, 14 de març del 2012
GRAVETAT
Sota els
llençols somnio
que avanço
cap un nou lloc.
Agafo el vol
mirant enrere,
i reconec la
terra pesant
que em reté encadenada
com si en
fos presonera
perpètua. Tan sols surto
quan me’n
vaig s dormir.
Ella no pot
arrastrar-me
quan no tinc
gravetat.
Em mira
consternada!
L’observo
amb tendresa!
Sabem que
tornaré,
però només
quan matini.
dimarts, 13 de març del 2012
SENTITS
Sento alegria quan et veig venir;
la pell no ignora tot allò sentit,
però si que oblida per a no patir.
Sento passió quan apareix l’amor;
el cor embogeix i emanar calor
però plora els estralls del conqueridor.
Sento gratitud quan em dones la mà;
ja que rebo ajuda d’un esser humà,
però no parlo per no demanar.
Sento estima quan em mires als ulls;
la vida se’m brinda sense mirades de reüll,
però anhelo dir-te que et vull.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)