Silenci, com quan la
terra respira
per la seva crosta
esquinçada.
Sòlid, com els
arbres, on fan llars
petits ocells, i on
les branques
elaboren
pentagrames de notes
insòlites,
inusuals, exòtiques.
Silenci sòlid, quan
les campanes
t'abdueixen cap una
lliure fugida
d’un mera realitat
que n’és tan sols
un malson feridor,
llunyà i sarcàstic.
Il·lustracióVichy Narvaez
