Vals buit

Un vals alegre estava sonant. Ella, asseguda en una petita taula del racó mirava els moviments de les parelles que es movien per la pista. Li agradava observar, però també li agradava ballar. Mai havia trobat a ningú per a compartir aquests moments. La seva imaginació va crear a un personatge amb el que rodar per sobre les fustes gastades del vell local. Tot anava sobre rodes fins que la orquestra va parar de tocar i la seva parella de dansa va desaparèixer dels seus braços. Estava una altra vegada sola a la petita taula del racó.

Fina, gris i lladre

Una capelina fina grisosa es va apoderar d’ella. La va atrapar mentre caminava per un carrer transitat de la petita ciutat. No la va veure venir, ni tampoc com la va envoltar. Tan sols sap que es va trobar dins d'una buidor, i res, ni ningú podia alliberar-la. Era presa del seu destí. Estava com una perla dins una ostra; que hi és però ningú ho sap. Aquella maquiavèl·lica “cosa” li va robar un retall de vida que va durar vint-i-quatre hores.

Pintura  Emma Sheldrake

Textura de vellut

Esperant sense més motiu

que el d’esperar que passi.

El temps, aquest personatge

tan lent i tan ràpid a l’hora

la tenia en un desviure. Era

captiva d’una contingència

no buscada i trobada. Tan

sols esperava, tot sabent

que tal vegada no passaria.

Pintura Vladimir Volegov