Pels meus amics de: http://www.arrandeterra.cat/
T’observo!
Penso que no em veus.
Et vigilo!
Però els teus sentits t’avisen
de ma presència enmig de les
branques de la figuera.
No et vull trasbalsar!
Tan sols et vull aguaitar
accedint a tu perquè m’omplis
de la teva magnitud,
de la teva noció del temps
de la teva visió de l’espai.
Vull sentir com tu!
La solidesa del teu cos
no es pot equiparar amb res
que no sigui noble i ferm.
Vull vibrar com tu!
La teva escalfor és un fil daurat
que em penetra fins el moll de l’os
com si d’un raig energètic es tractés.
Vull somiar el que tu somies!
El món dels teus ulls
és igual a un tot intocable
i vull entendre aquesta
solemnitat que en desprens;
cavall roig d’arrandeterra.
