SEMPRE

T’estimaré sempre! És el defecte o la virtut, sé estimar i em costa molt deixar de fer-ho! És el meu sinó. Un somni o la pu... la realitat. Tan se val, és el meu món, de fet, és l’únic món que entenc. La llàstima és que no puc anar predicant-ho al vent perquè em titllarien de “loca”, bé ja ho fan, però la vida és això estimar, estimar, estimar riure i ballar, la resta és pur complement. No hi entenc de color, ni de protocols, ni de rancor, ni de males actuacions. Em sento lliure i plena de nostàlgia bona i d’amor pur. Senzillament és això.

Pintura: Etsy

Bones accions

Dedicat a en Mariano de Ball Avança

Ella es deia Maria, ell Joan. Eren grans, anaven a dinars familiars, al cinema, a passejar, de viatge.... Un dia de tants, el fill d’ell va anar a casa de son pare de bon matí. No responia al timbre, aleshores va entrar amb les seves claus i es va trobar amb la casa buida. El llit estava fet, la cuina neta i el silenci era total. El fill, encara astorat va escoltar que la porta s’obria i va veure al pare que entrava satisfet. Ell fill, com no, li va demanar explicacions, ja que s’havia endut un ensurt de mort. El pare se’l va mirar amb una rialla trapella i la va dir: - Home fill! Vaig a dormir a casa la Maria, per res del món vull que caigui del llit! Però continuaven vivint sols.

Pintura: Vaughan Bass

TU, poses el sabó aromàtic

Escric el que percebeixo a través dels sentits i el senderi...el qual no està abocat als protocols.

Aigua clara

Un munt de rius van baixant creuant unes planícies mancades d’arbres i vegetació que els aturin. Els que tenen sort es filtren per una obertura on l’aigua retorna al seu origen. Altres, però van directes a un precipici on acaben morint per no trobar un lloc on quedar-se. Són rius salats,  anomenats llàgrimes. Neixen en unes muntanyes on el color depèn de la genètica.