Plomes!

Està plovent plomes! Que passa? D’on surten? D’on vénen?

Estic enterrada de plomes, no veig el terra. És un mar de plomes.

I no paren, no paren...Observo arreu però només veig plomes.

Tenen una textura agradable, un color suau . D’on deuen venir....

—Mare meva....Ens quedarem sense àngels!—cridava una veu llunyana—. No tenim àngels!

Miro enlaire i també crido:

—Ah! Però es que tenim àngels de debò?

—Noooooooo! —respon la veu cridant—. Teníem una comanda de quatre mil àngels per enviar a un centre comercial que té sucursals arreu del món i la malèvola màquina de fer plomes està expulsant plomes com una beneita i no hi ha manera d’aturaaaaaaaaaaaar-la!

—Aaaaaaaaah! Deu ser cosa d’àngels—dic amb ironia.

—Ves a la merda!—va cridar la veu.

—No puc! —dic cridant. Estic rodejada de plomes!

La sirena dels bombers s’escolta cada vegada més a prop. Com els àngels no ajudin hi haurà plomes per temps en el petit jardí de la Maria.

Vos i jo...

Em voleu sàvia,

jo us vull creure.

Vos sou el mestre,

jo, l’alumna.

Em parleu del sol,

jo escolto la lluna.

Em canteu la pau,

jo sento la guerra.

Realment qui sou?

Jo no sé qui sóc!

En sou jo?

En soc vos?

Em mireu amb dolçor,

us observo amb por.

Un punt mig voleu,

els extrems jo veig.

Algun dia…em dieu!

Algun dia…us dic!

No hi ha pressa, dieu,

jo en tinc molta, crec.

La fe vostre,

és el meu aliment.

Haikus....llibres!

Parlen sense so.

Diuen amb intenció de ser.

El món dels llibres.

Pensaments subtils,

idees escabroses.

Llegenda i faula.

Princeses, reis, nans,

bruixa, poma, bosc i verí.

Conte: Blancaneus.

Lletres, punts i espais,

historietes i relats.

Poder d’evocar.

Postals des dels límits!

Hola amic meu,

T’escric des de la fi del món. Això d’aquí està molt bé, hi ha actes molts diversos i la gent és tal com és, sense cap disfressa. Els diàlegs són molt interessants i la solidaritat està a l’ordre del dia. El dia i la nit convergeixen junts. Pots fer i desfer i ningú et jutja, la maldat sempre és bona i l'alegria no decau mai. Si t’ho he de descriure en una paraula seria : VIDA.

T’espero!

Sam

*********************************************************

Estimat amic meu,

Et responc des del principi del món. Això d’aquí és un caos, hi ha guerres declarades en mots de fronts. La gent no és el que diu ser. Els nostres diàlegs són a base de crits i l’egoisme personal ho domina tot. El dia i la nit estan molt distanciats. De dia surten els maquiavèl·lics i a la nit els tronats. No pots fer el que vols i si el que volen. Tothom està vigilat per tothom. La maldat és molt destructora i l’alegria no es veu massa sovint. Si t’ho he de descriure en una paraula seria: MORT.

Espero que no vinguis mai,

Dan

Ulls negres

A través dels teus ulls negres

veig el món des d’un lloc rar;

les idees passant arreu,

els pensaments neixen ràpids,

les ganes no tenen fre.

Em carrego de tots ells,

penetro al fons de la teva mirada

i guaito un món diferent al meu.

Veig el sol com un vaixell,

els arbres com grups d’ocells,

l’aigua com fascinants núvols,

les pedres com animals,

les flors com gotes de pluja.

Sento el vent com esperança,

la set com a coneixença,

la por com una resina

I em veig a mi com incendi

ofegat amb les mateixes brases.