Baixava un bon cabdal de lletres riu avall, amb un munt d’històries.
Vaig intentar pescar-ne alguna, però els peixos i peixets s’engolien moltes d’elles.
Després d’infinitat d’intents, vaig haver-hi de renunciar, no sé si per l’efecte
de la lluna o bé per l’efecte de la gola dels peixos i peixets.... Ara bé, tot
aquest malson em recorda una història semblant que parlava de peres, pomes ...
“Una ànima en pena pintava pomes
sota l’ombra d’una immensa morera.
Usava aquarel·les l’ànima en pena,
però en comptes de precioses pomes
li sortien formoses peres. Pobre ànima
en pena. Farcida de peres n’estava
la tela, però ni una trista poma.”
...bé, no és el mateix, però fa no fa l’arrel és la mateixa.
