Amb un
petó em dius; —Adéu!
Amb una
abraçada; —Hola!
Però en
cap moment m’abandones,
tan sols
em deixes espais breus
perquè
em pugui omplir de totes
les
experiències vitals
que
m’ofereix la incertesa
de
caminar en el món real.
Els mots són petonts o espines com les gotes de pluja sobre la cara...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada