El campanar del
poble constava de set campanes.
Cada campana un toc. La gent vivia segons els tocs.
Començaven a les vuit del matí amb el primer toc i acabaven
a les dues del
migdia amb set tocs, després el temps no existia.
Mai se’ls hi va ocórrer que
podien repetir els tocs per fer
les vint-i-quatre hores. Allà la vida era
viscuda,
tan sols marcada per set hores, la resta,
era essència pura en tots
els sentits.
