Visc per
aprendre,
o potser el
que faig
és aprendre
a viure.
Em sento
que visc,
però ignoro
el perquè.
Què pots
dir-m’ho tu?
Tal vegada
un mot,
un salt en
el temps,
una raó de
vida.
Els mots són petonts o espines com les gotes de pluja sobre la cara...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada