Sota l'ombra

A vegades penso en tu,

Kelly Vivanco

no sempre, ho reconec.

Et recordo seriosa, callada,

amb un somriure expressiu.

Enyorar-te, no puc!

No m’ho permeto!

Tanmateix sempre et dedico

una rialla quan em véns

a la ment. Senties tant

i expressaves tan poc.

Desapercebuda passaves

pel mig de comunicadors

mentre recollies els mots

llençats que ningú utilitzava,

perquè no volies agafar

res que fos d’algú. Pobrissona,

quin patir. Ningú et compadia,

ja què el teu somriure tapava

qualsevol espurna de neguit.

Enyorar-te no puc!

Estimar-te, si vull!

De la Huix-Mas a la Vilà.

Sense nom

Oswaldo Guayasamin

Hi havia una vegada

una serp amb cua de gat,

orelles de mussol, ulls de lleó,

cos de conill i potes de gos.

Tots els animals del bosc

marxaven espaordits quan

se la trobaven pel camí.

Ella, no ho entenia, perquè

ella no havia triat ser així.

Es va acostumar a parlar

amb si mateixa i va descobrir

que la companyia no eren

les coneixences sinó la seva

capacitat per viure en solitari 

dins el gran bosc de la vida.

El primer vent

Rachel Asherovitz

Quan el color s’esdevé pobre

i el cel és torna fosc, totes

les finestres de la rua es tanquen

de cop. Els sons arribats amb

el primer vent, anuncien l’aparició

de Dracs verdosos i bestioles

alades que no cerquen res més

que vides posseïdes de tristor.

La contrada resta atemorida,

inclús els arbres enlairen les fulles

per demostrar-ne alegria, mentre

a l’interior de les cases es balla

de tot sigui a cops de tambor

o be amb l’aire de flabiols. Tard

o d’hora algú decau, i és aleshores

quan els colors brillen de nou

i el cel s’esdevé blau. Una ànima

han guanyat i una pena han deixat.

No hi ha aturador, la pena engreixa

l’entorn  i amb ella s’asseguren el retorn.