dijous, 17 de setembre del 2020

Únic i sol batec

 No discernia el que deia aquella veu del que cantava. L’únic que experimentava era la pura vibració de les notes musicals ben acoblades. Una cama lliscava darrera de l’altra, els peus anaven sols, el cos es movia segons on es dirigien les passes incontrolables. El sentiment de volar era tan vigorós que per uns breus instants, entre les notes i la veu del cantor, la vida se li convertí en un punt infinit que abastà tot l’entorn, no hi havia ni principi ni fi, era tot un batec farcit de color.

dimecres, 16 de setembre del 2020

Divergent


Sóc dissident, sí! Sóc incapaç d’acceptar unes normes abominables contra-natura. No vull ser ovella del ramat, vull ser persona en tot moment i envoltar-me de persones, no de lloros que repeteixen tot el que els inculquen oblidant-se de que poden tenir criteri propi. La zona de confort és l'avant-sala de l’infern, de la vida no viscuda, dels sentiments no expressats, dels somriures perduts, de les alegries amagades. No crec en els medis oficials de notícies, i molt menys en els anuncis patrocinadors de consumisme. No tolero els programes televisius usats per tenir a la gent entretinguda per evitar qualsevol pensament, i molt menys als tertulians que parlen majoritàriament per omplir temps suposant i creant situacions que ni tan sols es compliran. No crec en els polítics, i molt menys en els que es creuen polítics i tan sols són “galls” de corral.  Sí, sóc dissident!



Il·lustració de Yaoyao Ma Van



diumenge, 13 de setembre del 2020

Excusa'm!

 


Excusa’m si penso dispar, si actuo diferent, si parlo amb vocabulari propi. Pretenc ser el que soc, sense interferències absurdes i abominables que no entenc. Ser compresa  i acceptada no pretenc, això ja ho he descartat fa temps. L’evasió és el que em permet seguir en aquesta “matrix” dirigida per dimonis. Excusa’m per viure!