Quan va mirar a través de la petita obertura va divisar una figura
al mig del jardí de la casona on estava allotjada. No la va veure el dia que va
arribar, feia més de quinze dies. Quan es va preguntar que era aquella imatge que
estava al mig dels rosals, li digueren que ja estava curada del mal que l’havia
portat fins allà. La figura que havia vist era el seu dolor petrificat. Quan un
veia monuments invisibles a ulls dels altres és que havia aconseguit treure tot
el mal que portava a dins. De fet, aquella figura que ella veia era una dona
oberta al món, als seus peus hi havia un munt de coses trencades. Aquell lloc
no era més que la presó on habitava el seu turmentat cervell per no entendre
aquesta immensa humanitat faltada d’amor i d'afectivitat.
Il·lustració Sara Herranz
