Estri

No sé com funciona una nevera, ni un aire condicionat ni cap electrodomèstic. Únicament els uso i agraeixo a la ment curiosa que va aconseguir inventar-los. En el meu dia a dia estic envoltada de coses materials que ni tan sols sé com operen en el seu interior. La meva persona es limita a adquirir-los per a una qualitat de vida raonable.  També jo funciono perquè les cèl·lules treballen si els hi dono l'energia (menjar) que necessiten, però no he de fer res més que això, el mecanisme va per lliure.  I jo? El jo que tinc dins aquest cos que desconec  i que em demana explicacions de coses que ignoro i que no sé on són ni com es fan. Em pregunto si també sóc una cosa material?

Poc delicat!

Julian Dupré

Canta la gallina

quan ell gall se’n va.

Serà per pesat?

No! No!

Així per què és?

Per poc delicat!

Estàs de punyetes?

No! Estic convençut!

Dual

Camilo Minero

Mor l’ovella quan neix el llop

com neix la fam quan mor la pau.

Quan l’ovella neix mor la fam

com la pau neix quan mor el llop.

Terrabastall

Henri Matisse

La Clara estava esgotada, no podia dormir. Havia provat tots els recursos que li havien vingut a la ment: escoltar música, llegir, comptar ovelles, beure llet calenta... Al final es va decidir per una pastilla que li havien ofert temps enrere per si li succeïa altra vegada el que li estava passant avui. 

—Som-hi!-es va dir mirant-se la píndola color carbassa a la mà esquerra — Ets la meva salvació!

Va notar com li lliscava coll avall junt amb la fredor de l’aigua que havia agafat del flascó de la nevera. Aquell mateix mati havia comprat l’ampolla. Tenia un color vermellós i posava a l’etiqueta “Aigua del benestar” en una parada de la Fira dels  Elements que es celebrava a la ciutat. Es va estirar de panxa enlaire mirant el sostre de color verd poma, un color que l’atreia des de sempre. Al cap de dos dies la van trobar morta al llit de panxa enlaire i mirant el sostre. L’autòpsia va rebel·lar que dins el cos tenia verí. La investigació va acabar en pocs dies. Vint-i-cinc persones havien mort aquell mateix dia i totes tenien en comú una ampolla de vidre color vermellós a la casa. El venedor d’aquella aigua no va aparèixer mai, era com si se l’hagués empassat la terra, o tal vegada era la Mort a la recerca de nous cossos. La Clara va poder descansar...però eternament.

Arcà

Alberto Herrera Arana

Les boires altes de muntanya

amaguen la clau que obre la porta

als misteris de la nit . Peregrins d’arreu

s’enfilen muntanyes amunt per cercar-la.

Un d’ells la va trobar i va baixar a la plana

envoltat d’un aura de color de les boires.

El seu rastre era visible, mes la sortida

del sol fonia la boira i amb ella al peregrí.