Darrere dels testos de les
gardènies del “Garden” s’amagaven uns ulls negres com el carbó. Una nena que
anava amb sa mare els va veure. Després d’observar-los uns moments s’hi acostar
. Els ulls negres van quedar clavats en els ulls verds de la nena. La mare la
va observar i amb un somriure breu va creure que la nena havia quedat
meravellada per aquelles flors blanques.
—T’agraden filla les gardènies?
La nena amb el cap va fer que no.
—Com que et veig tan bocabadada
mirant-les...
—No les miro a elles.
—I doncs! Que mires?
—A ell!
—Qui és ell? Jo no veig res!
—El dels ulls negres.
La mare només veia gardènies al
seu davant.
—Filla, m’estàs espantant.
Assenyala’m on els veus els ulls negres.
La nena aixecà la mà i amb el dit
índex va assenyalar en direcció a ells.
La mare ajupint-se per estar a la
mateixa altura de la filla va seguir el dit “acusador” i de l’esglai que va
tenir en veure uns ulls negres que la miraven fixament va fer un pas enrere
espantada arrastrant pel braç a sa filla.
Un treballador que passava per
allà va notar que alguna cosa passava en veure l’expressió de la mare.
—Senyora, es troba bé?
La dona, balbucejant i senyalant
cap a les gardènies li va dir com va poder que hi havia un ulls negres.
El treballador va mirar en
direcció on la dona li senyalava i s’hi apropar per veure que hi podia haver-hi
allà, entremig de la tongada de gardènies que havien arribat al matí. L’home
s’hi va acostar, però no va veure res d’especial. Es va girar cap a la senyora i amb un
moviment de mans i una expressió d’incredulitat va dir que no hi havia res
allà.
De sobte, però, el jove va sentir
una escalfor darrera el clatell. La dona i la nena se’l miraven amb cara de
pànic sense poder moure’s , estaven immòbils.
El noi es va anar girant a poc a
poc i el...
La per sona que estava explicant
aquesta història dins el Festival de Contes amb Misteri va sofrir una parada
cardíaca i el seu últim alè va marxar junt amb el final de la història.
Il·lustració ronjoe(vector)
