So silenciós

Silenci és tot el que escoltava, el maleït silenci que trobes quan no el busques, i no trobes quan el cerques. Aquest silenci miraculós que t’omple l’ànima o te la destrossa. Tant se val...tot és silenci, tot és el mateix, res és quan i quan és mai.

Absent...que no absenta

Absent, estic absent! Els arbres, la gent...tot passa pel costat, però jo estic absent. Ni tan sols la flor més bonica, ni les rialles que em torben em motiven. Absent, sí, estic absent! Absent del món però no de la vida, perquè aquesta, sempre s’encarrega d’empènyer vulgui jo o no. Tant li és com estigui, tant li és com em trobi. Ella marca, es entrenadora neutre, diuen, però jo no m’ho crec. Et fa jugar quan no vols i et retira a la banqueta quan ànsies menjar-te el món. Estic absent, sí! Això mata per dins i per fora. L’absència no em fa lliure, l’absència em fa esclava.

Pintora Helene Miaz

Dits petits

Em fuig la vida d’entre els dits

i ni la força de les mans pot aturar-la,

penso que tot plegat és un malson

del meu insaciat cervell petit.

Pintura Harumi Hironaka

No ho entenc!

No ho entenc, senzillament no ho entenc. Amb tants com n’hi havia, havia de ser jo. A mi, que no m’agrada l’esport, com a molt caminar, i sense córrer encara. Jo, que em paro per contemplar i observar. A mi, que m’agrada quedar-me última per veure una visió de tot. M’agradaria saber qui em va donar una espenta per anar directe a ell, o bé em va fer la traveta quan era de baixada i vaig anar-hi rodolant sense aturador. Que algú m’ho expliqui, perquè el que és jo, no ho entenc. Amb tants com n’hi havia, com vaig poder ser jo la que entrés directe a l’òvul fertilitzant.