A VOSALTRES.... 10.000 visites

MONGETA VERDA

La remuntada és espinosa,

però sense punxes, és igual que grimpar

una mongeta  verda i prima,

improvisada de ranures

per aguantar-se en la pujada.

La sents, t’atrapa, t’encadena,

et corona i toques el cim.

Passen segons, fugen minuts,

desfilen hores, i quan menys esperes

es corba i caus en vol picat

trobant-te sola en les platges allargades

d’aigües calmades i salades.

Abandonada, mai més penses,

en admirar i en estimar. 

PRELUDI

D’aquesta solitud

tenia els ulls entelats.

Però un vent vingut del sud

dels tels m’ha alliberat,

mostrant-me un món de quietud.

Els porticons ha desclòs

I una avinguda de pols

ha banyat l’ambient viciat

d’un tuf dolç i silenciat,

convertint l’aïllament

en exquisit assossec.

TEMPS o TEMPS ?

Vaig prou silenciosa per a no destorbar-lo,

intento no remoure res que el ben pugui

molestar, però ell sempre em sent.

Avanço els moments per a no capitombar-lo,

procuro no malmetre res que el ben pugui

enfadar, però ell sempre hi és.

Camino molt tranquil·la per a no incitar-lo,

projecto no prorrompre res que el ben pugui

destorbar, però ell sempre em veu.

Vull posar jo el ritme d’aquest absurd temps

amb el meu miratge farcit de deshores,

atorgant  la vida a un vell rellotge sense hores.

DOLL TRENCAT

N’estava jo a la natura

rodejat de llibertat,

i veient-ne una figura

m’ he quedat boca-badat.

Espiant-la molt torbat

n’he caigut enamorat,

i atrapant-me amagat

somrient se m’ha acostat.

Astorat com un ximplet

n’he marxat com un coet.

Digues tu que hi tinc al cap,

per fugir-ne com un gat.

Ben dinat hi he tornat,

més ja no li he trobat,

n’he quedat molt pertorbat

però no gens amoïnat.

Demà mi presentaré

i segur que hi parlaré.

Reclinat l’he recordat,

i dormint l’ he somiat.

Sóc llevat i ben rentat,

revestit i clenxinat,

emmudit i soporós

em denoto neguitós.

I llençant veles al vent

n’he esperat el gran moment.

Avançant ve cap a mi,

tot mostrant-me el camí.

Atordit m’hi he llençat,

però n’he estat apartat,

dit impacte m’ha frenat

i un cruixir n’ha provocat .

Aquest doll tan mariner

s’ha trencat per llaminer

congelant-ne la suor

i escalfant-ne el dolor.

N’és ben clara la lliçó

que ja en xiula la cançó;

“Caminant ves tot cantant

que l’espera n’és un tant”

LABERINT DE LÍNIES RECTES

Les invasores boires d’entitats

sorgides d’horrors de la torbació

caminen per carrers desconeguts,

dessota  la mirada de la seva olor.

Amb una fragància forta, cremada,  

es filtren amb habilitat pels canals

del tronc llaçat i fràgil. Estropells de brasa

que maten la vida i causen estralls  

irrecuperables sobre la ment i el cos,

saturat de pors, enganys  i paranys.

Línies rectes al mig de laberints frondosos

fan aspirar de nou per mitigar la buidor.